El Diari Vermell

Doncs si nois, sembla ser que el diari no es conforma a morir i vol renèixer de les seves cendres com feia el fénix

De fet, ja porto un temps preparant-ho, fent cas a les vostres idees i missatges!

• Molts volíeu que això tornés, i tornarà
• Algunes volien poder-hi escriure i ho faran, ja les coneixereu
• Alguns volien comunicar-se amb llibertat, fer preguntes obertament, coneixer gent… i per ells he estat preparant un fòrum! El teniu a http://forum.diarivermell.com
• Altres teníen dubtes que no em veia capaç de resoldre, o que no estava convençuda que la meva resposta fos la més idònia. Per aquestes qüestions he buscat un professional que pogués donar un cop de mà de tant en tant i li he creat una secció al fòrum.

I així, per la vostra insistència i paciència, començarà una nova época on aquest diari serà més plural i possiblement més vostre que nostre

M’ho deixava, el meu correu ha canviat. Bàsicament pq no aconsegueixo recuperar la contrassenya de gmail. Ara és: mia[a]diarivermell.com

Aquesta setmana se m’acumulen les coses de les que hauria de parlar i no trobo mai temps per escriure-ho! (sobretot des de que m’han restringit l’accés a internet al curro a només les webs que són per currar)

Primer tema: he vist que a tv3 el dilluns 7 i el 14 a les 22:25 faran un documental sobre l’orgasme (des del punt de vista femení al primer i masculí al segon) que pinta moooolt interessant. Es diu: “La nit de l’orgasme”, recomano que no us el perdeu. A youtube he trobat l’anunci (a veure si el sé penjar…)

Segon tema pendent! Dijous passat vam fer una excursió al teatre amb els guanyadors del concurs, recordeu?
Doncs vam tenir 12 afortunats (en realitat 9 + 3 que volien dur la parella) dels quals una noia no es va presentar i una parella es va equivocar d’hora i no va poder entrar (Orbital, ja et val!), i després del teatre, tot menjant un Kebab vam fer una macrocrítica-destripada de l’obra que penjaré properament encara que així caiguin spoilers.Tercer tema: l’Einstein ens ha desaparegut, va dir que em passaria el relat ahir pq li donés el vist-i-plau… i no dóna senyals de vida! Esperem que reaparegui aviat per poder saber com continuava la història amb les companyes de pis!

I per acabar, dir-vos que algunes noies han contactat amb mi per saber com podrien participar i és molt possible que almenys dues d’aquestes (ja que la tercera sembla que no s’acaba de decidir) aviat participin també amb les seves històries. A veure si així animem això una mica més! Si voleu participar vosaltres també, sigui amb posts, idees, relats, material… qualsevol cosa, només cal que m’envieu un mail!

Fa força temps la Sònia va explicar la seva experiència amb l’ou inalambric, ara que caigut amb la temptació de provar-ho, no pia ser menys i no explicar-ho jo!

El meu és aquest d’aquí: tot lila ell molt mono. L’ou wireless ve amb un cordillet per treure’l rollo tampax i el comandament sembla el del parquing, amb un fil per penjar-hi el clauer i tot!

De fet, quan el vaig rebre (vaig fer la comanda per correu… juer, com gasto per correu últimament!) em vaig quedar una mica alucinada amb el tamany! Me’l imaginava així com un vibrador bala o un poc més gros, però fa més de 5cm de llarg!

Ara, com que és de silicona té un tacte molt agradable (igual que el cuquet) i un cop el lubriques ben lubricat és fàcil de fer entrar (algun dia us he de parlar), però jo el notava moltíssim n cop dins… serà per la manca de costum… De fet, ja m’estava bé notar-lo pq em posava ben calentona. Bé, podria dir que em posava més anar notant que el tenia a dins que la propia vibració. A més, en alguns moments que no l’esperava i un trapella ho accionava, fins i tot m’espantava i no ho trobava gens agradable.

El que més m’ha agradat és utilitzar-ho estant al llit, vaja, al rollo després de la tarda de joc. Llavors si que m’encantava notar com el posava en marxa i el parava quan volia… i encara més si de mentres m’acariciava, petonejava i llepava per tot arreu, sí, per tot arreu

molts petons distrets que vaig a veure si avui continuem amb les proves ni que sigui una estoneta,

Mia

Em sembla que ja n’havia parlat del tema. Suposo que em va a époques, tot plegat m’avorreix mirar botigues o tot plegat em pilla por ahi i no hi ha qui em tregui. Doncs ara les companyes de feina m’han enganxat a una nova mena de compres: de roba pija a preu de saldo per internet!

Hem descobert una web (vente-privee.com) on tot plegat van sortint diferents marques a preus genials del pal Desigual, Calvin Klein, Unno, Punto Blanco…  sí, sobretot roba interior, hi ha molta roba interior a aquella web. Ja que m’han crescut els pits havia de renovar vestuari, no? I amb calcetes Unno a 3€ i sostenidors a 8 o 12… A més, fem la comanda totes juntes i ens partim els 5€ de gastos d’envio entre totes i ens surt baratíssim!
Doncs resulta que la web aquesta només s’hi pot accedir si algú t’hi fa una invitació, així que si algú en vol (suposo que bàsicament les noies pq hi ha molt més material per dona) n’hi puc passar via mail. De moment n’estic molt contenta. Únics inconvenients: el temps d’entrega volta a un mes i que hi ha tan poquet material que si no entres d’horeta a la web el dia que entra l’article que vols, pos te quedes sense. Si us interessa, quan per fi m’arribin els sostenidors us explico què tal em van

petonets consumistes,

Mia

Fa un temps em donava un morbazo terrible imaginar un trio amb dos mascles: doble penetració, imaginar com menjava una polla mentre l’altra em penetrava… fins i tot em masturbava pensant-ho, la quantitat de vegades que vaig fantasiejar amb dur-ho a terme!

Doncs des de llavors continuo sense haver-lo fet mai, i ara ja no em posa gens la idea! Bé, la mateixa idea ja no em posa, pq ara el que em posa i molt és imaginar que el trio el fem la meva parella i jo amb una altra noia.

És curiós que he passat de voler tenir jo tota l’atenció, que és el que imaginava en les meves fantasies, a desitjar complaure només a una altra persona. I ara direu, bé és la teva parella, normal que el vulguis tenir satisfet i content, doncs resulta que no imagino que li donem tota l’atenció a ell! Ok, li fem una mamada simultànea però el que jo imagino i em posa més és que tots dos fem disfrutar i tenir orgasmes descumunals a una altra noia (i això que tampoc imagino que sigui ningú en concret) llepant-la, acariciant-la, petonejant-la, penetrant-la… Algun dia ho duré a terme o també em quedarà pendent? qui sap?

Mia

Ahir un amic em comentava els efectes de tenir/deixar de tenir parella. Quan no es té parella, tothom sent una enveja irrefrenable a tenir algú al seu costat i sentir-se acompanyat, estimat, i clar, també tenir algú amb qui follar en acabar la nit. I en canvi, ara que sí que en té, resulta que això de sortir ha perdut tota la “màgia”, el no saber com acabarà la nit: lligaré?-no lligaré?, coneixeré algú interessant?, aquella miradeta deu significar alguna cosa?; simplement la nit acabarà com sempre marxant amb la mateixa persona cap al llit i sense possibilitat d’improvització.

Jo, sincerament, entenc les seves raons, però no hi estic d’acord. Sóc molt feliç amb la meva parella i no la canviaria per res del món. Ell argumenta que no he estat mai prou temps sola per valorar “l’autència llibertat” i tampoc acabo d’estar d’acord amb això. Potser serà pq no sé sortir sola i em sento totalment com un peix fora l’aigua quan ho he fet, també serà pq sóc vergonyosa i m’incomoda conèixer gent nova o deixar-m’hi portar sense conèixer-los bé (encara que estiguem parlant de simples amistats, eh), però és que jo tinc tot el que ell desitja sense haver de renunciar a res.

Amb la meva parella o els meus amics podem improvitzar i acabar veient sortir el sol a la platja un diumenge o banyar-nos a un llac ben fred a 2500m d’alçada sense tenir roba per eixugar-nos o descobrir qualsevol teatre-bar en “el momento menos pensado”… no cal haver conegut ningú nou per fer res nou! jo a això n’hi dic ser un xic imaginatius, home! O és que algú altre creu que no és possible innovar si no s’envolta de gent nova?

Mia

Per cert, us aviso, un nou mini-col·laborador té una serie de relats preparada sobre les seves aventures en un pis d’estudiants a barcelona. Properament (quan ell decideixi penjar-ho, vaja) a la secció de relats. No us els perdeu, jo considero que són realment bons!

Realment la relació entre el sexe i la política és ben curiosa. Si temps enrera una diputada de Bèlgica s’oferia a fer40.000 mamades a canvi de vots i posteriorment va acabar gravant una peli porno, aquí ens ha arribat una iniciativa-protesta en forma d’streaptease. O si més no axò és el que diu la seva protagonista, l’estudiant de ciències polítiques Eva Ros, que ha obert un blog on cada dia des del 27 de Febrer es treu una peça de roba i penja un post criticant quines coses de la campanya electoral l’han molestat aquell mateix dia. Almenys és un bon mètode per cridar l’atenció i que la gent li faci una mica de cas, encara que no està gaire clar que s’escoltin les seves reivindicacions ja que no les va repetint durant els videos

Avui ja estem en dia d’eleccions i tota la web està expectant si el seu streaptease serà total o no arribarà a treure’s l’última i desitjada peça, suposo que ho sabrem abans del vespre!

Petonets de jornada electoral i no oblideu baixar al col·legi!

Mia

P.D. intentarem pescar els videos sense censura i penjar-los a la secció de porno.

P.P.D. Doncs resulta que al final no s’ha acabat de despullar. Por ahi corre el rumor que es deu a que li han ofert sortir a l’interviu.

Avui tinc ganes de fer un post rollo protesta. Hi ha una cosa que no he entés mai: es pot saber què li troben els nois als pits inmensos que es veu d’una hora lluny que són operats?? i moltes vegades tenen forma de pilota i tot! Sí, com els d’aquestes fotos.

Que em perdonin els cirugians estètics, però els trobo totalment antiestètics. Estic d’acord amb que una noia es posi una o dues talles més per sentir-se més atractiva, però amb naturalitat i no així tan fals! Muntaré una campanya anti-pits-com-pilotes!!

També hi ha les macro-huge-tits japoneses. Estic convençuda que els japonesos tenen greus problemes de complexes: per començar els dibuixos manga tenen els ulls més rodons que la gent occidental i per acabar els pits i genitals gegants, no només als dibuixos, sinó que les noies amb els pits més grossos que corren per la web són japos. Potser sí que alguuuna és natural, però tantes, no m’ho trago, per molt que diguin que no estan operades… aquell volum no és normal!

I amb tot això no us penseu que no m’agradi la pornografia (si fins i tot en tenim una secció!), m’agrada el porno, però amb certa naturalitat i elegància, què hi voleu fer? Una tia/o massa perfecte doncs no em motiva, més aviat em fa sentir imperfecte a mi… bé amb el hentai no tinc aquest problema…uhmmmm… serà que és tan irreal que és impossible que m’hi vegi mínimament reflexada

I ara si em disculpeu, tinc una peli interessant per veure abans d’anar a”dormir”

molts petons,

Mia

Em resulta molt, molt difícil decantar-me cap a una sola: m’agrada estar a sobre i observar la resposta a qualsevol dels meus moviments, m’agrada estar a sota i sentir-me sotmesament penetrada amb totes les seves forces, m’agrada estar del dret, del revés, fent un 69, m’agrada estar estirada, o asseguda o dreta… però si m’he de quedar només amb una, doncs em decideixo per la més excitant!

I quina és aquesta us estareu preguntant. Doncs seria una versió del gosset amb el meu cul ben enlaire per notar al màxim i ben al fons cada moviment, cada envestida i accelerar i accelerar fins que l’un o l’altre esclati de plaer… Sí, definitivament, aquesta és la meva postura preferida.

Mia

Primer de tot, moltes gràcies pel vostre suport, tan via comentari com via mail.  I ara anem pel post q és el q venia jo a fer…

M’encanta cuinar, és una cosa que sempre se m’ha donat bé, modèstia a part :P  I cuinar en parella, pos encara més. Bé si el mascle en qüestió fos un sapastre, el tema podria acabar com el rosari de l’aurora. Per sort, m’ha sortit un mini-Ferran-Adrià que fa de tot menys esferificar I quan dic “de tot”, ja podeu ben bé entendre el que volgueu pq pot començar ajudant-me a trinxar ceba ben petita i fent un bon sofregit pels macarrons o a distreure’s una mica i amassar-me a mi enlloc de la base de la pizza que estem preparant…

El que més m’agrada, a part de les carícies i el roce (com cuina és una mica tamany casita-pin-i-pon, el contacte augmenta), és tastar les coses junts: donar-li una mica de pisto amb la cullera pq en comprovi el punt de sal, tastar qualsevol salsa a veure si és prou bona, picotejar un trosset de xocolata, una mica de fuet o alguna patatona de mentres controlem que no s’enganxi res a la paella… Serà una xorrada, però m’agrada molt que ens peixem l’un a l’altre!

Doncs tot i q m’ho passo tan i tan bé a la cuina, encara no l’hem “estrenat”. Mira que em sembla molt suggerent enfilar-me al marbre (oju no fer-ho a la vitro que crema!) i fotre un aquí-te-pillo-aquí-te-mato, però em fa com cosa que es pugui trencar. Si, ja sé que és molt resistent, però em fa cosa! I si es trenca segur que costa un dineral! Així que res, de moment, si pilla el subidón a la cuina, haurem de fer 4 passes per arribar almenys al sofà. Així, a més, estem més còmodes, no?

Molts petons gustosos,

Mia