El Diari Vermell

Doncs sí. M’agrada sortir al carrer amb un bon escot, i que tots els nois em mirin. I no ho trobo pas malament!

Moltes vegades, em poso les ulleres de sol, i miro als ulls als nois amb els que em creuo. Alguns em miren a la pitrera directa y descaradament, alguns s’hi queden embobats, i alguns fan com que no miren, però a l’últim moment, quan casi ens estem creuent, giren els ulls per mirar-me l’escot! FLASH! Encara que sigui per uns segons… a vegades, un cop ens hem creuat, faig unes passes i em giro per veure si ells es giren. I no falla! A vegades se m’escapa el riure i tot!

Mai no he entès les que es queixen! Si jo un dia no vull que em diguin res, o no estic s’humor, només he de tapar i ja està! Però és normal que em mirin si tot el que porto és un top arrapat amb un escot generós.

Una altra cosa ja és que em faltessin al respecte, o que es volguessin propassar, però si només és mirar-me, la veritat és que no li trobo res de dolent. I al meu ex tampoc li feia res. Molts cops anavem tot passejant i quan la gent em mirava, en comptes d’enfadar-se, em deia “mira, tots et miren!”… i reiem junts!

Marxo, que necessito una injecció d’autoestima! Vaig a passejar una estoneta… i si ens creuem, ja sabeu… mireu-me!

Sònia :*

Treballo al Decathlon desde principis d’any. Crec que mai us ho havia explicat, oi?

Normalment estic atenent a la gent que fa cara de perduda. Vaig i els hi demano si busquen algo i tal. I si no hi ha gent per atendre (sobretot entre setmana) ordeno estanteries i torno coses dels emprobadors a les estanteries. Una mica rollo.

Un dels moments que s’em fan més raros és quan em queda fins al “cierre”, que els responsables han de quadrar caixa, o quan fem inventari, que només quedem treballadors i no hi ha clients. I dic que se’m fa raro perquè el Decathlon és un lloc que normalment està plè de gent amunt i avall, liant-la molt, però en aquell moment està buit. Igual que els coles a l’estiu, que no ho ha nens. És una situació rara. us ha passat mai?

Llavors és quan penso lo divertit que seria poder follar quan no hi ha ningú. Portar a un tio aquí, i tancar-nos en una de les tendes de campanya d’aquestes que tenim de mostra, o als matalassos inflables, treure’ns la roba, o encara més divertit, posar-nos unes xiruques o algo de roba d’aquí, i posar-nos a follar!

La veritat és que com vaig explicar en aquest post no m’agrada gaire follar a llocs que no siguin tous i còmodes, però no sé… quan penso que és el meu lloc de treball, i que el dia següent estaré per aquí venent sabatilles i samarretes, en el mateix lloc on ahir un m’estava llepant el cony, mentre jo l’agafava pels cabells, que em poso tonta!

En fi… de fantasies també es pot viure!

Sònia :*

El Josep Moragues, m’envia un mail:

“Hola Sònia!Felicitats pel diari i per tornar. Em podries dir què és el que t’agrada d’un noi, físicament? O sigui sense tenir en compte la seva forma de ser? Només físicament?”

Molt bé! Doncs vinga, somh-i! Deixem de banda el caràcter! Només pensem en el físic! Què m’agrada en un noi? Doncs deixant de banda la cara, que la veritat és que és un tema molt difícil (cada cara és un món), pel que fa al cos, el que em pot excitar més, és:

a- Que estigui broncejat. No cal en excés, però no em posa a to un noi tot blanquet com si fos una butifarra blanca…

b- Els pectorals! Que siguin durs i amples, que hi pugui recolzar el cap quan hi dormo abraçada.

c- Els abdominals… o sí! Aquella tableta de xocolata que estigui dura i ben dura, que metre em penetra el pugui agafar d’allà, esgarrapar-lo i notar la dura fibra com es contrau i s’expandeix en cada embestida!

d- El cul! Respingor i dur, per a esgarrapar mentre fem el missioner!

e- I evidentment, i ja posats… que tingui una bona polla, clar :D. A veure, que no cal que sigui una mena de monstre, però que m’ompli bé, i la noti molt i molt dura dins meu. El fet de notar-la dura, em fa entendre que està molt excitat, i això a la vegada, m’excita a mi… llavors tot surt rodat! Brrrr! Em poso tonta només pensar-hi…

Un dia en parlaré, de les mides de les polles… però això ja serà un altre post…

Sònia :*

L’Esther m’ha enviat un mail, en el quan em pregunta:

“Hola Sònia, a tu també et passa que a l’estiu estas com més cachonda? O sigui que tens més ganes de masturbar-te, o de fer-t’ho amb un noi?”

I TANT que sí!! Crec que li deu passar a tothom! L’estiu em fot calenta. Deu ser aquest coi de calor, que no hi ha qui pugui fer un pas sense suar com una mala cosa.

I el cas és que a casa hi ha aire condicionat, però el tinc sempre apagat. Bé, de fet es va acabar una mena de gas que diuen que porta, i s’ha de recarregar, però ni tan sols he pensat en fer-ho, perquè l’aire em deixa feta una porqueria. Acabo amb un mal de cap i de coll, que no pot ser bo! Prefereixo suar!

Però tornem al tema… últimament (fa cosa de 5 mesos) que no tinc novio i la veritat és que ja començo a tenir una mica (moltes) ganes de sexe. Em refereixo de sexe amb un noi, evidentment, perquè de sexe en solitari ja vaig servida! Al principi no pensava que ho trobés tant a faltar, ja que sempre m’ha agradat molt masturbar-me, i amb tots els trastos que tinc del sex-shop estava entretinguda, però ara trobo a faltar el morbo de fotre calent al noi, de veure com li poso la polla dura, i de jugar amb ell excitant-lo sense deixar-lo que es corri fins que jo vull.

La veritat és que aquest rollo m’excitava més del que em pensava! I es que una no sap el que té fins que ho perd! Ara què faig? Passo de follar amb algú que no conèc, perquè em fa pal. I em fa pal perquè cada cop costa més trobar nois que follin bé. Això és com un rodatge… cada cop surt més bé, i és més satisfactori. Amb el Jordi vaig estar 3 anys, i al final ja ho feia de meravella, el puta XD… però ara s’ha acabat, i em fa pal tornar a començar amb algú, que després no sé si durarà.

En fi Esther, que sí, que és normal, i que a totes (i a ells) ens passa igual! ^_^

Sònia :*

Tal i com ja he explicat a l’antic diari vermell, m’he mudat aquí al déu vos guard per a començar una nova etapa!

La veritat és que ha passat molt de temps des de l’últim post que vaig fer (fa més d’un any!) però és que també han passat moltes coses des d’aquells dies. I he après molt! Sobretot, a no infravalorar internet! Una cosa és parlar de sexe amb els amics, tot fent un cafè, i l’altre és penjar-ho en una web on ho pot llegir tothom!

Vaig deixar d’escriure en part perquè algunes persones properes a mi es van incomodar molt amb els meus textos, i en part perquè vaig començar a rebre SMS, mails i fins i tot cartes a casa de gent molt “rara” que deien coses molt “rares”.

En tot cas, ara ja torno a ser aquí, sobretot gràcies a tots els del fòrum del déu vos guard, que m’han demanat que tornés. I sobretot gràcies al Jun, que ha dissenyat aquest nou diari vermell, i ha passat tots els textos que havia fet. Moltes gràcies a tots!

Amb el jun hem quedat que si voleu fer-me preguntes (ja us aviso que jo només puc donar la meva opinió, que no serveix de res) me les podeu enviar al meu mail, i que les aniré agrupant i quan n’hi hagi unes quantes les contestaré totes en un post! Us sembla bona idea?

I ara, si em permeteu… tinc un post per escriure…

Petons!

Sònia :*