Abans de tenir novio, no sé per què, tenia molts mes somnis quan dormia (o, si més no, els recordava amb molta més facilitat). Llavors, (a part de tenir, lògicament, altres somnis no sexuals) fantasiejava sobre com seria el sexe; quin tacte/gust tindria una polla; com es devia sentir tenir-la a dins, fins al fons; o com seria la sensació de que et toques algú altre o et fes un cunnilingus… (curiositats de l’edat, suposo). Gairebé sempre els somnis eren amb gent molt propera i, la major part de les vegades, que hi sentia atracció; però quan el somni era amb desconeguts, m’esgarrifava la idea!
Quan vaig comencar a sortir amb el meu xicot, tots els somnis que havia tingut es van anar fent realitat (respecte el tema en qüestió, a veure, molts cops he somniat que estava embarassada o tenia fills petits i crec que encara no és bon moment, eh!) i qualsevol cosa q se m’acudia, somniava o imaginava ens faltava temps per fer-la: postures, llocs, jocs, personatges… no ens estavem de provar tot el que ens passava pel cap, era realment excitant!
Pero passada una primera etapa de somnis realistes, les meves fantasies van continuar pujant de to a límits mes dificils d’arrivar (bé, entre els pocs somnis que tinc actualment). Més d’una vegada he somniat amb tot detall amb: trios jo/novio/3a persona de confiança (de vegades noi, de vegades noia XD), ser penetrada a lo sandwich, que em llepessin llavis i clítoris mentre tinc una polla ben dura a dins o veure com ell es meja el conyet d’una mentres es va follant a l’altre (uhmm… només pensar-ho ja m’estic posant tonta…); orgies a lo bestia amb tot de desconeguts emmascarats; o simplement, tenir sexe amb algú diferent de la meva parella que em dongui morbo (i la majoria de vegades, aquests tambe tenien parella en aquell moment… serà que com més prohibit, més excitant ens sembla?).
Tot i les meves anades d’olla (sobretot aquestes últimes), som una parella molt ben avinguda i ens ho expliquem absolutament tot. A més, som molt conscients dels nostres límits i la primera cosa de totes és que mai, absolutament MAI traïrem la confiança de l’altre. És a dir, que no farem res d’aquestes coses a menys que tots dos estiguem totalment segurs d’estar-hi d’acord (i molt probablement, algun dia convencerem alguna amiga pel trio, pero serà més difícil q jo pugui tenir un sandwich per que ell no veu gens clar trobar una altra espasa en escena… com a molt tinc un consolador! XD).
Sobre això de les fantasies, vaig veure, ara farà uns quants anys, un reportatge pel C33 realment interessant de dones de 50 anys en amunt (crec que eren alemanyes, sueques o angleses, ara no ho recordo, no recordo ni el nom del documental) confessant les seves fantasies sexuals més esbojarrades, realment impresionant! A part d’altres coses una mica mes normals rollo lligar-se al jardiner de 19 anyets XD, (per molt que es faci raro veure que aquelles coses les està dient una senyora de l’edat de la teva avia) algunes, fins i tot, havien fantasiejat amb zoofilia, sado-maso, necrofilia, gore… i ei! t’ho explicaven com si fos la cosa mes normal del món! Aixo si, cap al final del reportatge (el van fer cap a les tantes de la matinada i em va pillar tant que me’l vaig mirar sencer) totes estaven d’acord (era un recull d’entrevistes separades) en què s’ha de diferenciar entre la realitat i la fantasia: que esta molt be que hi disfrutis imaginant el que realment vulguis per molt pervers que sigui, mentre siguis conscient que hi ha coses que val més no dur-les a la realitat; que val més continuar tenint-hi un somni agradable al respecte, que no endur-te un desengany.
A veure, per exemple, no és que abans em sentís malament per simplement imaginar que m’ho muntava amb un desconegut al mig d’un vagó de tren sense que ningú se n’adonés; simplement, em menjava massa el tarro. Però després d’haver vist aquell reportatge, disfruto molt mes dels somnis i fantasies impossibles que tinc i m’en sento molt menys culpable. Que com deia Calderón de la Barca: “que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son”
Molts petons endormiscats a tots,
MiA
