El Diari Vermell

Porto des de diumenge pensant en com fer aquest post, i és que tinc un problema: el retrobament no va ser com jo esperava :’( Us ho explicaré amb més detall: des de que vaig acabar la carrera (aquest estiu passat, de fet) hem estat separats dues vegades.

La primera va ser abans de Nadal i el retrobament va ser… màgic… orgàsmic… no tinc paraules per descriure-ho… De cop tornava a tenir la sensibilitat de quan encara érem verges, cada carícia ens electritzava tota la pell, notava moltíssim, cada petó em feia venir papallones a l’estómac… i era un gustazo pq sumàvem l’experiència de saber quines coses ens agraden a cadascú amb el plaer extra que estàvem notant. Els dos primers dies després de tornar-nos a trobar van ser els millors que recordo, sobretot pel que fa a la meva vida sexual ;P

Aquest cap de setmana esperava que tornés a ser així, i sentir que el fet d’haver estat separats valia la pena per lo maco que seria el retrobament… doncs m’he endut una gran decepció! Les sensacions que tenia eren les mateixes que abans de que marxés, ni nervis, ni papallones ni res de res… en fi, almenys ja torno a tenir sexe, que estic pre-menstrual i vaig com una moto últimament! Ei, que no vol dir que no ens ho haguem passat bé! només que jo esperava molt de les sensacions del meu cos i ha quedat bastant per sota de les expectatives.

D’entrada jo l’havia d’anar a buscar a l’estació d’autobusos, per ajudar-lo si portava gaires coses i això. Doncs tot just sortia de casa que em truca dient que s’ha avançat un quart i ja hi era, que no calia que el passés a buscar. Jo predint per pura potra el seu recorregut i corrent per pillar-lo abans que entrés en zona on no podia saber per on passaria, me’l vaig trobar en un semàfor, tot creuant… i sense temps per avisar li vaig saltar a sobre! I me’l vaig començar a menjar a petons mentre ell m’arrossegava per fer-me arribar a la vorera, q els cotxes volien passar! Després de muntar l’espectacle, em vaig comportar… fins arribar a casa. Encara no havia deixat la bossa que jo ja li buscava els botons de la camisa ;P La nit va començar amb massatges ben relaxants amb oli, les peces de roba van anar caient i els massatges es tornaven més sensuals i excitants per acabar fent l’amor regirant tota l’habitació. Ara que hi penso, el sexe que vam tenir aquella nit va ser lent, suau i molt calent… va ser genial, es pot saber de què em queixo?!

Petons feliços,

MiA

Històricament, les tantres són uns escrits, apareguts al segle VI aC de la ma del Buda Shakiamuni (Siddharta Gautama). El tantra és una de las tres escoles més importants de l’hinduisme contemporani (les altres dues són el shivaisme y el vishnuisme) i la principal del budisme tibetà. Els seus textos són metafòrics i expliquen que la força creadora s’expressa en l’ésser humà a través de la sexualitat i la integració de les actituds masculines i femenines de cada persona. També existeixen tècniques de meditació i ritualizació a través de l’acte sexual.(Relacionat amb el Taoísme i el Yoga). Les nocions fonamentals del Tantra són la “no dualitat”, amb conceptes que inclouen el desenvolupament de la compassió, la tolerància, l’autoconeixement i el descobriment de tot el potencial que tothom porta dins seu. Aquesta és la teoria inicial darrera de l’espiritualitat necessària del tantra.

Persones més espirituals que jo us explicarien que el tantra és fluir amb l’energia i conduir-la fins extrems inexplicables de plaer, que l’orgasme mai és una finalitat, el plaer tampoc, és l’expansió de l’esperit mitjançant l’elevació de l’energia el que estimula aquest plaer. El tantra inclou una manera pròpia de viure la vida en amor respecte els altres i l’un mateix… Jo no he sigut mai una persona religiosa, i com a bona atea, no entraria mai fins aquest punt, em sentiria com si em fiqués dins d’una secta i amb el col·legi de monges ja en vaig tenir prou i de sobres amb el tema. Per tant seré una mala persona d’aquelles que algú que domini el tantra li diria “no has entès res de res” i em limitaré a la qüestió física de tot plegat, des del meu egoisme i només pensant en el plaer, tot i que he de reconèixer que no es tracta en seguir 4 posturetes noves del kamasutra amb les respiracions adients, tot i que és la única part del que m’agradaria fer sobre el tema ;P

De totes les definicions sobre el tema que circulen per internet, em quedo amb aquesta: “El tantra no busca sempre l’acte sexual, hi ha procediments que es basen en el tacte visual, físic, pal·liatiu i de sons, és a dir, treballa amb tots els sentits. També es treballa amb profunditat els chakras per estar en harmonia i equilibri. Tampoc busca la consumació de l’acte sexual sinó la seva perllongació en aquesta dimensió esmentada, com ja he dit, i tampoc es practica Tantra amb qualsevol persona, sinó amb aquella amb qui et dicta el cor. També es practica en solitari (tantra blanc).”

I també em quedo amb una resposta d’un iniciat en el tema que circula pels fòrums linkats anteriorment: “Com a art que és, tot es basa en la pràctica. Les primeres pràctiques no es toca el tema sexual més que la seva energia. Es treballa més des del punt de vista energètic i sensorial. El cos, la ment i l’esperit s’han d’equilibrar per començar a fer els primers exercicis tàntrics. Pensa que allà on acaba el punt més alt del ioga comença el tantra. Al final d’alguns seminaris, si que es pot fer alguna pràctica que implica cert contacte sexual, però tot depèn de la predisposició de les persones del grup. NO es fa res si un no vol fer-ho. Si no ho trobes així i treballes el sexe directament, pensa que allò és qualsevol cosa encobert amb el nom de tantra, per tant no és recomanable… a no ser que t’agradin altres coses. (…) Viu-ho. Hi ha seminaris que es van fent al llarg de l’any, de cap de setmana o setmanes senceres. El problema és l’econòmic, no són massa barats. Es pot fer amb parella o sol. És recomanable amb parella per enfortir els lligams o trencar una relació que no pot funcionar” En resum, després de buscar tant continuo amb la definició que ja tenia jo: “pel poc q sé sobre el tema, el sexe tàntric consisteix en ressaltar les sensacions del cos usant tècniques d relaxació, respiració, anant a ritmes molt lents, gaudint més del tacte i la comunicació no verbal… entre les tècniques que contempla hi ha el fet d retardar l’escorreguda del mascle (i fins i tot evitar-la en experts) obtenint un altre tipus d’orgasmes. Teòricament, tot plegat aporta moltíssim plaer a la parella… ara q has d tenir molt temps lliure per posar-t’hi, a part d’un espai prou privat per poder crear una zona d relaxació sense cap molèstia, etc.” Només em falta afegir… carinyo, quan vaig començar la recerca sobre el tema em vas preguntar si era una indirecta i et vaig dir que no… mira ara m’ho he repensat! no em vull apuntar a cap curset, però pq no anem al Natura a pillar algun llibre?? A veure que si l’amic agulló, dic Sting pot reconèixer que es passa cada nit fent l’amor 8 hores, venen ganes de provar-ho… però clar, si fas l’amor 8 hores, quan dorms? s’ho pot permetre pq en treballa ben poques?? pq sinó no ho entenc!!

petons en meditació,

MiA

Ara que parlem del tema cibersexe, m’he posat en mode investigadora i he entrat a fer el xafarder a xats amb webcam com són: webcamnow, anywebcam o camfrog. (bé, si tots en anglès, així practico idiomes) ;P Al xat de vilaweb tinc entès que també hi ha molt ambient, però tinc problemes per reproduir-hi el java i no he pogut entrar (per cert, diria que és sense webcam, però com que no hi he pogut entrar, no ho tinc comprovat).La primera impressió és: ostres! com hi va la gent! Molt bé, són gent q es dedica a fer cibersexe amb desconeguts. La seva idea és posar-se calents els uns als altres com qui llegeix relats però fets en temps real i masturbar-se o mostrar el cos sense ensenyar la cara. Ok, és per aconseguir anonimat, però realment em sembla horrible només poder veure per cam gent decapitada! O entrar a la plana i només veure homes ensenyant els seus atributs… home, una mica d sensualitat, misteri i “técnicas de aproximación ante el apareamiento” (llegir amb veu d Félix Rodríguez de la Fuente) abans d posar-te a l’afer, no? que tan a pinyón em talla el rollo a mi i tot!

Sempre hi ha el dubte: m’estic exhibint davant d’algú desconegut, i si m’està gravant? i si després circula per la web? Doncs ja t’està bé per fiar-te d’estranys així com així! Bé, la cara no hi sortirà pq vas de decapitada pel món… pro osti, diu el teu novio q li sona molt la marca de naixement al costat del pit dret en forma de zeta d’un vídeo amateur molt interessant que corria per internet… quina casualitat, eh!

Ja creada la plataforma de gent a favor de la masturbació, ara em disposo a proposar la plataforma en contra dels cossos decapitats als webxats! Ningú em farà cas, pq fa cosa poder trobar algú conegut o q algú del xat et pugui reconèixer més tard, pro des de la meva mínima experiència necessito demanar-ho a crits (sembla ser que em poso ben reivindicativa quan estic sola a casa) ;P

Canviant de tema, trobo curiós que el 70% dels usuaris (estadística poc fiable, dades recollides tan sols una setmaneta) siguin homes i aquests més de la meitat reconeguin que estan casats o tenen parella. I també em plantejo una altra pregunta: les noies que no posen la cam, són realment noies? I pot ser que alguna noia es faci passar per home pq els voltors no l’ataquin tant? pq he comprovat en pròpia pell q si entro com a dona, vinga tot déu a obrir privats, pro si em faig passar per home, amb prou feines em responen les salutacions! ;P

En fi, que de moment el món aquest no m’acaba d’atreure (jo on estigui el sexe en 3D…) però en fi, que igual si milloren la realitat virtual i el poder transmetre el sensacions a través de la xarxa… qui sap, igual m’acabaria aficionant al Second Life!

petons cibernètics,

MiA

Per animar l’espera (no s’ha notat ni res q estic soleta amb els dos posts anteriors, eh!) i després dels problemes tècnics inicials, ara tenim un bon parell de webcams. És un capritx, tampoc calia q les compréssim, total d’aquí 10 dies tornarem a estar junts, però pel preu q van… en fi, que hi hem caigut de quatre grapes: 2 cams baratetes, de qualitat pèssima, però ara podem fer videotrucades ;P

Al principi les xerrades es fan raríssimes: ajuntant el delay, la mala qualitat d la cam, la velocitat baixa d la xarxa, el soroll d fons i l’entretallamenta del msn (o skipe que l’hem provat amb idèntics resultats)… queda una merdeta punxada en un pal de conversa on el 50% és: “Que dius que què?? Escriu-ho que ara només sento garranyecs!!” (si algú té cap consell per millorar la qualitat de les nostres trucades, li agrairé tota la vida). Però més interessant que les converses, suposo que trobareu les sessions de cibersexe ;P Aquí la cosa es complica més, lo interessant és veure la imatge i aquesta es dedica a jugar a quedar pixelada de tant, en tant, ara massa fosca, ara massa cremada, “osti! ara esta verdosa! MiA ets un alien!!” i això si no queda encallada on la pregunta és: “no et mous o has quedat en pose de concentració?” Durant l’striptease o el que sigui que fem (pensa mal i encertaràs que en diuen) el més difícil és la comunicació: si portes auriculars el cable no arriba i si no els portes el so s’acobla i només sents xiulets aguts que no et deixen sentir la veu… conclusió: “Carinyo, escriu-me el que vulguis dir que jo poso la lletra tamany ultra-super-enorme per poder-ho llegir de lluny que saps que sóc miop!”.

Bé, ja m’he desfogat i m’he queixat prou, i no sé pq em queixo tant si m’encanta això de poder-lo veure tenint-lo lluny! De fer-li un striptease gairebé cada nit, ensenyar-li el meu culet, remenar els pits posant poses eròtiques, canviar-me de roba ben a poc a poc per posar-me el pijama nou (que per cert, és ben sexy… ja faré fotos quan tingui el “fotògraf” amb mi) i posar-me a buscar quin angle podríem utilitzar per veure el màxim sense allunyar-se massa de la camera que sinó només s’intueixen pixels. El dubte esta: “Aquesta nit prefereixes veure’n sencera o centrar-te en alguna part del cos? mira’m els llavis, t’agrada com em menjo aquest plàtan??” ;P I el que més m’agrada és veure’m a mi (així comprovo com ho faig) i veure’l a ell, tot alhora… poder tocar-nos simultàniament a tanta distancia i parlar del que ens faríem si estiguéssim a tocar, uhmmmm…

Per sort no tenim cap problema normalment d’altre gent que pugui passar per allà, q jo ja planyo als que viuen amb els pares i no tenen cap mena de baldó a la porta per evitar una incursió inesperada i fortuïta com en certes imatges que circulen per internet XD o els que es connecten des de la feina, que fort com el jefe (o algun company poc colega) miri la pantalla mentre estàs distret/a gaudint d’una bona visió!

Que com bé diu l’acudit que circula per internet:

Camiseta Negra de Zara………………20€

Camiseta del Manchester……..65€

Ordenador para tu hija……………..800€

Entrar en la habitación accidentalmente mientras tu hija se saca las tetas en la webcam…. No tiene precio!!!

I acabo aquest post etern (que avui xerro com una persiana) mostrant-vos l’invent del segle pel sexe a distància: la nova manera de transmetre imatges i sensacions per internet. La idea és molt simple, un USB amb forma de consolador detecta la pressió que hi exerceix la noia (sigui amb mans, boca o cony) i la dissimulada tassa emula la sensació col·locant-hi el membre de la seva parella. (clic a la imatge per més informació a no puedo creer que lo hayan inventado!)

petons a distància,

MiA

Em sento sola, t’enyoro, et trobo molt a faltar. Ja sé que falta poc per tornar a veure’ns però l’espera se’m fa impossible.

Aquest és un post molt romanticoide, dedicat a ell, el que ara es troba a tants km de distància de mi i el necessito al meu costat…

Em moro de ganes d’estar als teus braços, mirar-te als ulls, sentir-te ben a prop en una llarga abraçada, besar els teus llavis, fondre’ns l’un en l’altre com un gelat al sol de l’estiu. És hivern ara, i tinc molt fred sense tu al meu llit. Em deleixo per entrelligar els nostres cossos sota els llençols. Suspiro somniant que et trobes al meu costat, que obriré els ulls i seràs allà, que sentiré la teva respiració suau i acompassada que tan em tranquil·litza. No sé viure sense tu al meu costat…

Estic segura que quan ens trobem el meu cor tornarà a fer un bot, les papallones es revolucionaran… els dies d’espera es tornen segles! Vaig molt i molt passada de voltes per la manca de sexe, però no vull follar, no, vull que fem l’amor… Déu meu! Desitjo tan que fem l’amor!! Que ens disfrutem l’un a l’altre amb tot el temps i la tendresa del món i que mai s’acabi aquell moment… realment puc sentir com t’estimo, t’estimo molt! :*

I totes les cançons em recorden a tu…

• Everywhere
• A thousand miles
• Every breath you take
• I don’t want to miss a thing

petons amorosos,

MiA

Aquest és un post que fa molt temps que tinc pendent, que fa segles que la gent em demana i al final m’he decidit a fer-ho pq una lectora fidel s’ha atrevit a passar-me la foto en qüestió. Déu meu! m’encanta aquesta samarreta! jo en vull una!! Faré com en jun que ho demana tot per reis! O potser apostaré per la versió tanga que és més discreta o el cromo, qui sap?Serà que encara estic traumatitzada per l’escola de monges, però crec que a la nostra societat cal algú que ho reivindiqui: Em masturbo, sí, què passa? Cap problema? Això m’impedeix de ser una noia normal? pq clar, en nois és lo més normal del món, però en les noies depèn de qui et mirarà amb una cara si se n’assabenta! A més, pq collons no es pot parlar del tema? Tant vergonyós és? I lo més important, m’impedeix de portar una vida de parella sexualment satisfactòria? doncs no, gens ni mica, ans el contrari, és la millor manera de conèixer el meu propi cos i poder gaudir encara més de la parella pq una cosa no treu l’altre com molts pensen. I si pel que sigui passo una època sola, ja no és que no sigui un crim, és que es torna una necessitat!! oju! sense abusar que l’excés de res no és bo! Que li diguin al Douglas sinó lo dels excessos!

Guies i manuals estil comomasturbarse.com a part (mítica plana que tothom ha sentit a parlar però ningú confessa haver entrat), això de tocar-se és molt personal i cadascú té el seu estil propi (més faltaria que vinguéssim tots estandarditzats de fàbrica!). Per cert, hi ha un bon enllaç a la foto!

Jo recordo (el que no recordo és a quina edat era) que vaig començar amb el tema buscant “roce” amb la costura del pantaló i d’aquí vaig passar a l’estil fregament amb canto de cadira (molt típics, ja ho sé i tot amb roba entremig, que ja imagino algú preguntant-ho), però el nivell següent crec que hi haurà poca gent que se’l pugui imaginar: els marcs de les portes! Podeu riure, però és cert, jo em refregava en calcetes contra el canto del marc de les portes de casa quan estava soleta i hi trobava molt gust… ni peluixos ni coixins ni osties, jo el marc de la porta i movent-me amb estil de ballarina d’striptease!!

Amb el temps la tècnica (i el plaer produït) ha anat millorant tot resseguint el meu cos, jugant per les zones que em donen més plaer, imaginant un amant invisible (no opineu també que el cervell és l’òrgan sexual més potent?) i afegint el joc directe i la penetració amb/sense participació de joguines , és clar! I de vegades amb/sense participació de la parella també… amb lo excitant que és que l’altre et miri mentre fa el mateix que tu! I si el joc contempla tocament mutu.. bé llavors al final ja no acaba com a masturbació i ja no entra en la temàtica del post… u_u’

I que quedi clar que fins i tot el Nacho Vidal està d’acord amb mi! “Fem pornografia, fem que la gent es faça palles, fem que la gent siga feliç fent-se una palla, la palla no és cap delicte. ‘Masturbation is not a crime’!” citat textualment! ;P

petons reivindicatius,

MiA