Per animar l’espera (no s’ha notat ni res q estic soleta amb els dos posts anteriors, eh!) i després dels problemes tècnics inicials, ara tenim un bon parell de webcams. És un capritx, tampoc calia q les compréssim, total d’aquí 10 dies tornarem a estar junts, però pel preu q van… en fi, que hi hem caigut de quatre grapes: 2 cams baratetes, de qualitat pèssima, però ara podem fer videotrucades ;P
Al principi les xerrades es fan raríssimes: ajuntant el delay, la mala qualitat d la cam, la velocitat baixa d la xarxa, el soroll d fons i l’entretallamenta del msn (o skipe que l’hem provat amb idèntics resultats)… queda una merdeta punxada en un pal de conversa on el 50% és: “Que dius que què?? Escriu-ho que ara només sento garranyecs!!” (si algú té cap consell per millorar la qualitat de les nostres trucades, li agrairé tota la vida). Però més interessant que les converses, suposo que trobareu les sessions de cibersexe ;P Aquí la cosa es complica més, lo interessant és veure la imatge i aquesta es dedica a jugar a quedar pixelada de tant, en tant, ara massa fosca, ara massa cremada, “osti! ara esta verdosa! MiA ets un alien!!” i això si no queda encallada on la pregunta és: “no et mous o has quedat en pose de concentració?” Durant l’striptease o el que sigui que fem (pensa mal i encertaràs que en diuen) el més difícil és la comunicació: si portes auriculars el cable no arriba i si no els portes el so s’acobla i només sents xiulets aguts que no et deixen sentir la veu… conclusió: “Carinyo, escriu-me el que vulguis dir que jo poso la lletra tamany ultra-super-enorme per poder-ho llegir de lluny que saps que sóc miop!”.
Bé, ja m’he desfogat i m’he queixat prou, i no sé pq em queixo tant si m’encanta això de poder-lo veure tenint-lo lluny! De fer-li un striptease gairebé cada nit, ensenyar-li el meu culet, remenar els pits posant poses eròtiques, canviar-me de roba ben a poc a poc per posar-me el pijama nou (que per cert, és ben sexy… ja faré fotos quan tingui el “fotògraf” amb mi) i posar-me a buscar quin angle podríem utilitzar per veure el màxim sense allunyar-se massa de la camera que sinó només s’intueixen pixels. El dubte esta: “Aquesta nit prefereixes veure’n sencera o centrar-te en alguna part del cos? mira’m els llavis, t’agrada com em menjo aquest plàtan??” ;P I el que més m’agrada és veure’m a mi (així comprovo com ho faig) i veure’l a ell, tot alhora… poder tocar-nos simultàniament a tanta distancia i parlar del que ens faríem si estiguéssim a tocar, uhmmmm…
Per sort no tenim cap problema normalment d’altre gent que pugui passar per allà, q jo ja planyo als que viuen amb els pares i no tenen cap mena de baldó a la porta per evitar una incursió inesperada i fortuïta com en certes imatges que circulen per internet XD o els que es connecten des de la feina, que fort com el jefe (o algun company poc colega) miri la pantalla mentre estàs distret/a gaudint d’una bona visió!
Que com bé diu l’acudit que circula per internet:
Camiseta Negra de Zara………………20€
Camiseta del Manchester……..65€
Ordenador para tu hija……………..800€
Entrar en la habitación accidentalmente mientras tu hija se saca las tetas en la webcam…. No tiene precio!!!
I acabo aquest post etern (que avui xerro com una persiana) mostrant-vos l’invent del segle pel sexe a distància: la nova manera de transmetre imatges i sensacions per internet. La idea és molt simple, un USB amb forma de consolador detecta la pressió que hi exerceix la noia (sigui amb mans, boca o cony) i la dissimulada tassa emula la sensació col·locant-hi el membre de la seva parella. (clic a la imatge per més informació a no puedo creer que lo hayan inventado!)
petons a distància,
MiA
