Aquest és el post més difícil de fer de tots els que he fet. De fet, la gent m’ha recomanat que no el fes, que només deixés passar el temps, sense acomiadar-me i si volia tornar més endavant, reapareixés sense donar explicacions. Però no vull fer el que va fer la Sónia, per tant. aquí vaig:
El tema és que ara estic passant per un moment sentimental molt xungo i lo últim que em posaré a fer és parlar al diari com si no pasés res, no em veig en cor. No em veig en cor ni d’escriure coses impersonals, només d’informació, encara que no expliqués res meu, no puc. I això és pq ja no estic al costat de la persona amb la qual feia els posts, qui me’ls revisava encara que li semblés que pocs cops li fes cas, qui em censurava certes escenes, etc i sense ell, això ja no és el mateix.
Per tant, tanco una etapa de la meva vida, deixant molts esborranys pendents i em prenc un descans. No sé si tornaré, no sé si trobaré algú que vulgui continuar el diari com vaig fer jo quan la Sónia va desaparèixer, però no us abandono del tot, em podeu continuar escrivint a mia.eldiarivermell@gmail.com i jo us continuaré contestant.
M’ha agradat molt passar aquests mesos amb vosaltres,
més petons que mai,
MiA
