El Diari Vermell

Fa força temps la Sònia va explicar la seva experiència amb l’ou inalambric, ara que caigut amb la temptació de provar-ho, no pia ser menys i no explicar-ho jo!

El meu és aquest d’aquí: tot lila ell molt mono. L’ou wireless ve amb un cordillet per treure’l rollo tampax i el comandament sembla el del parquing, amb un fil per penjar-hi el clauer i tot!

De fet, quan el vaig rebre (vaig fer la comanda per correu… juer, com gasto per correu últimament!) em vaig quedar una mica alucinada amb el tamany! Me’l imaginava així com un vibrador bala o un poc més gros, però fa més de 5cm de llarg!

Ara, com que és de silicona té un tacte molt agradable (igual que el cuquet) i un cop el lubriques ben lubricat és fàcil de fer entrar (algun dia us he de parlar), però jo el notava moltíssim n cop dins… serà per la manca de costum… De fet, ja m’estava bé notar-lo pq em posava ben calentona. Bé, podria dir que em posava més anar notant que el tenia a dins que la propia vibració. A més, en alguns moments que no l’esperava i un trapella ho accionava, fins i tot m’espantava i no ho trobava gens agradable.

El que més m’ha agradat és utilitzar-ho estant al llit, vaja, al rollo després de la tarda de joc. Llavors si que m’encantava notar com el posava en marxa i el parava quan volia… i encara més si de mentres m’acariciava, petonejava i llepava per tot arreu, sí, per tot arreu

molts petons distrets que vaig a veure si avui continuem amb les proves ni que sigui una estoneta,

Mia

Em sembla que ja n’havia parlat del tema. Suposo que em va a époques, tot plegat m’avorreix mirar botigues o tot plegat em pilla por ahi i no hi ha qui em tregui. Doncs ara les companyes de feina m’han enganxat a una nova mena de compres: de roba pija a preu de saldo per internet!

Hem descobert una web (vente-privee.com) on tot plegat van sortint diferents marques a preus genials del pal Desigual, Calvin Klein, Unno, Punto Blanco…  sí, sobretot roba interior, hi ha molta roba interior a aquella web. Ja que m’han crescut els pits havia de renovar vestuari, no? I amb calcetes Unno a 3€ i sostenidors a 8 o 12… A més, fem la comanda totes juntes i ens partim els 5€ de gastos d’envio entre totes i ens surt baratíssim!
Doncs resulta que la web aquesta només s’hi pot accedir si algú t’hi fa una invitació, així que si algú en vol (suposo que bàsicament les noies pq hi ha molt més material per dona) n’hi puc passar via mail. De moment n’estic molt contenta. Únics inconvenients: el temps d’entrega volta a un mes i que hi ha tan poquet material que si no entres d’horeta a la web el dia que entra l’article que vols, pos te quedes sense. Si us interessa, quan per fi m’arribin els sostenidors us explico què tal em van

petonets consumistes,

Mia

Ahir un amic em comentava els efectes de tenir/deixar de tenir parella. Quan no es té parella, tothom sent una enveja irrefrenable a tenir algú al seu costat i sentir-se acompanyat, estimat, i clar, també tenir algú amb qui follar en acabar la nit. I en canvi, ara que sí que en té, resulta que això de sortir ha perdut tota la “màgia”, el no saber com acabarà la nit: lligaré?-no lligaré?, coneixeré algú interessant?, aquella miradeta deu significar alguna cosa?; simplement la nit acabarà com sempre marxant amb la mateixa persona cap al llit i sense possibilitat d’improvització.

Jo, sincerament, entenc les seves raons, però no hi estic d’acord. Sóc molt feliç amb la meva parella i no la canviaria per res del món. Ell argumenta que no he estat mai prou temps sola per valorar “l’autència llibertat” i tampoc acabo d’estar d’acord amb això. Potser serà pq no sé sortir sola i em sento totalment com un peix fora l’aigua quan ho he fet, també serà pq sóc vergonyosa i m’incomoda conèixer gent nova o deixar-m’hi portar sense conèixer-los bé (encara que estiguem parlant de simples amistats, eh), però és que jo tinc tot el que ell desitja sense haver de renunciar a res.

Amb la meva parella o els meus amics podem improvitzar i acabar veient sortir el sol a la platja un diumenge o banyar-nos a un llac ben fred a 2500m d’alçada sense tenir roba per eixugar-nos o descobrir qualsevol teatre-bar en “el momento menos pensado”… no cal haver conegut ningú nou per fer res nou! jo a això n’hi dic ser un xic imaginatius, home! O és que algú altre creu que no és possible innovar si no s’envolta de gent nova?

Mia

Per cert, us aviso, un nou mini-col·laborador té una serie de relats preparada sobre les seves aventures en un pis d’estudiants a barcelona. Properament (quan ell decideixi penjar-ho, vaja) a la secció de relats. No us els perdeu, jo considero que són realment bons!

Primer de tot, moltes gràcies pel vostre suport, tan via comentari com via mail.  I ara anem pel post q és el q venia jo a fer…

M’encanta cuinar, és una cosa que sempre se m’ha donat bé, modèstia a part :P  I cuinar en parella, pos encara més. Bé si el mascle en qüestió fos un sapastre, el tema podria acabar com el rosari de l’aurora. Per sort, m’ha sortit un mini-Ferran-Adrià que fa de tot menys esferificar I quan dic “de tot”, ja podeu ben bé entendre el que volgueu pq pot començar ajudant-me a trinxar ceba ben petita i fent un bon sofregit pels macarrons o a distreure’s una mica i amassar-me a mi enlloc de la base de la pizza que estem preparant…

El que més m’agrada, a part de les carícies i el roce (com cuina és una mica tamany casita-pin-i-pon, el contacte augmenta), és tastar les coses junts: donar-li una mica de pisto amb la cullera pq en comprovi el punt de sal, tastar qualsevol salsa a veure si és prou bona, picotejar un trosset de xocolata, una mica de fuet o alguna patatona de mentres controlem que no s’enganxi res a la paella… Serà una xorrada, però m’agrada molt que ens peixem l’un a l’altre!

Doncs tot i q m’ho passo tan i tan bé a la cuina, encara no l’hem “estrenat”. Mira que em sembla molt suggerent enfilar-me al marbre (oju no fer-ho a la vitro que crema!) i fotre un aquí-te-pillo-aquí-te-mato, però em fa com cosa que es pugui trencar. Si, ja sé que és molt resistent, però em fa cosa! I si es trenca segur que costa un dineral! Així que res, de moment, si pilla el subidón a la cuina, haurem de fer 4 passes per arribar almenys al sofà. Així, a més, estem més còmodes, no?

Molts petons gustosos,

Mia

Ara fa un temps, mentre no tenia parella, vaig tenir un vici inconfessable. Bé, no serà tant, ja que ara l’estic explicant, però em fa molta vergonya reconèixer-ho. Em dedicava a masturbar-me davant la webcam mentre tios desconeguts amb els qui tot just hi havia parlat una hora m’observaven i em posaven calenta explicant què em farien si poguessin.

Bàsicament entrava a algun xat en català per gent gran de temàtica eròtica (bé de vegades no ho era, però el tema acabava sortint) i si algun dels llops presents que m’atacaven a sobre m’excitava prou, es guanyava una sessió de webcam molt entretinguda. Estadísticament vaig arribar a la conclusió que el 90% del personal d’aquests xats té entre 30 i 45 anys i està casat. A més, almenys tres de cada quatre dels presents és home, cosa que fa que cada noia que entra, sobretot si es veu joveneta, es vegi saturada amb tots els nois que se li tiren a sobre.

Els mascles presents els classificava en tres tipus: Els inofensius que només volen fer petar la xerrada, els pesats “borderlines” que només saben dir marranades i insistir repetint-se fins la sacietat i, finalment, els conquistadors (que molt sovint inicialment semblen inofensius) que realment saben com seduir una dona. L’afalaguen, l’escolten, la fan sentir la dona més sensual de l’univers i, a més, en saben de donar-li a la llengua que dóna gust. Aquests són els que no podia resistir, m’encantava que em miressin mentre deien com em despullarien, en besarien, em lleparien de dalt a baix, m’acariciarien i em follarien suaument en una o altra postura…

Mia

A la facultat on vaig fer la carrera hi havia la típica llegenda urbana morbosa. Així com existeix la llegenda de follar al corte inglés, al decathlón o en un avió (ok, hi ha gent que a partir de la llegenda ha decidit repetir aquesta feta, en conec alguns i tot) doncs a la meva facultat hi havia la d’utilitzar com a picadero els lavabos del tercer pis. Aquests estan totalment remodelats i són molt poc transitats pq es troben a l’últim pis on només alguns alumnes d’últim curs fan alguna optativa.

De fet, no sé si la història va sorgir arrel de que un amic meu s’ho muntés amb la novia allà, ben tancadets en un vàter pq ningú els pilles mentre ella cabalcava sobre seu, i se’n ha parlat tant boca-orella del tema que s’ha convertit en una llegenda, o el tema ja existia d’abans. Això és el que tenen les llegendes urbanes, molt poques vegades se’n pot comprovar l’origen i sempre hi haurà el fantasma que insisteix que va ser ell qui la va començar. Llegir tota la resta »

Ahir vaig tenir un dia realment cansat. De tantes hores seguides escrivint sense descans a l’ordinador tenia els ulls adolorits, el coll entumit, les espatlles cansades, la ronyonada destrossada… Afortunadament vaig arribar a casa i em vaig trobar el sopar fet i la banyera preparada.

No hi ha res quan el cos no aguanta més com submergir-se a la banyera (em sap greu per la sequera, però quan s’està així, no hi ha dutxes que valguin). El bany ben calent, llum tènue, olor d’incens i sals de bany relaxants. Després d’estar una estona estirada, vaig agafar l’esponja i em vaig començar a ensabonar suaument: els braços, les espatlles, els pits, la panxa, l’esquena, el culet i el pubis, l’interior de la cuixa… i en comptes de continuar cap als peus, la meva mà es va quedar tocant-me el clítoris mentre l’altre acariciava els pits ensabonats. No em vaig arribar a escórrer, vaig decidir esbandir-me i aprofitar la calentura per quedar relaxada d’una altra manera molt més activa.

Aquest matí estava com nova

Petonets rebifats,

MiA

Com ja us vaig dir a l’anterior entrada, últimament m’han crescut molt els pits. Això ha sigut pel tractament hormonal que segueixo, estic utilitzant el Nuvaring, lo que s’anomena “l’anell”. La Sónia també l’utilitzava però es va passar als pegats transdèrmics pq el notava i li ocasionava molèsties. La meva experiència ha anat diferent.

Jo tenia molts problemes amb la regla i cada cop més: als 21 anys em va passar de venir cada mes i mig/2 mesos a estar 3 mesos sense, teòricament, amb l’edat cada cop és més regular, però per mi anava al contrari. Vaig anar al ginecòleg comentant-li l’amenorrea i que cada cop tenia regles més intensament doloroses amb vòmits i diarrea. Ell em va dir que si no tenia intenció de tenir fills properament (que no és el cas) m’aconsellava clarament pendre anticonceptius hormonals per regular el meu cos. Va treure un tríptic de les diferents possibilitats i em va deixar escollir teninten compte les propietats de cadascuna. De fet, em vaig decidir per l’anell pq només hi has d’estar pendent un cop al mes, el dia que et marques al calendari, ja que sóc una despistada i sóc incapaç d’estar cada dia pendent de pendre’m una pastilleta.

Els resultats, en una primera impressió, estaven de maravella: no el notava gens, em treia l’anell un divendres i el diumenge tenia la regla, força suau i indolora i em durava 4 dies exactament. A més, a partir del segon mes de tractament, es pot follar sense condó (és lo que té un anticonceptiu) i és una cosa que em fa tornar boja! No notar gens el tacte del làtex, sentir com la seva polla rellisca dins meu i, de vegades, notar plenament l’escorreguda mentre m’està omplint de semen….hmmmmm… Llegir tota la resta »

Si senyor, se m’estan posant uns pits com melons! Bé no serà tant, però he passat d’una 90 amb copa B (la normal) a una 100-105 i copa C (pq sinó, o se m’aixafen, o l’aro queda “en suspensió” sobre el pit i podriem dir que gaire feina no hi fa…). Tot plegat és efecte dels anticonceptius hormonals que estic utilitzant, bé, m’estic plantejant deixar-los o anar a demanar que me’n receptin uns altres per un altre efecte secundari que ja us explicaré.

Això dels pits no és que em molesti, ja m’agrada tenir un escot ben ufanós, i la mica de cul i panxa que he guanyat tampoc em molesta gaire… El gran problema és que no em serveix ni la meitat de roba que tinc a l’armari!! Tinc 50.000 camises que no em puc posar pq el botó que queda just a l’alçada peta, literalment, normalment es descorda, però un fins i tot se’m va descosir! i amb les samarretes, com que en augmentar el volum pectoral “hi gasta tela” ara em van curtes! Tota la distància vertical que es necessita per fer la volta al pit la perdo de llargada, i anar amb samarreta de màniga llarga i el melic enlaire, ehem, ehem.. no queda gaire bé que diguem!

Bé, almenys, si surto de festa amb un top ben escotat em sento molt més atractiva del que mai m’hi havia sentit

Mia

Noto les teves mans grans, calides, suaus recorent la meva cintura i el meu pit donant pas als teus braços també càlids i suaus, em vas agafant i vaig notant com recorres la meva pell. Em prems contra tu, noto la calidesa del teu pit a la meva esquena, pell contra pell. A fora el nòrdic fa fred, pero aquí sota és com un petit oasi a dins del desert, el teu cos calent m’escalfa i no tinc gens de fred tot i estar nua. Les nostres cames s’entrellacen. Recolzo el cap a la teva espatlla notant com tot tu m’envoltes: braços, mans, esquena, cames… Em sento protegida, estic molt a gust. La son m’envaeix, el cansament del sexe anterior es fa palès, estic en un núvol ben càlid… Només unes paraules: bona nit amor, t’estimo molt… i m’adormo.