El Diari Vermell

Aquest és el meu estat d’ànim més freqüent últimament: estic histèrica!

Entre que no dono l’abast al curro (el jefe té complexe gollum: productes, crea més productes!!), ni a les coses que he d’entregar a la uni (el meu tutor del master també té complexe gollum: correccions, porta’m més correccions!!), perseguir a la gent per temes que ara no explicaré, a sobre el DVG peta per excés d’informació a la base de dades, se’m perden borradors, comentaris (fins i tot un de meu on us deia que estava esperant que algú m’enviés ni q sigui un mail per no penjar el meu post a seques dels viatges i que el termini d’entrega inicialment era una setmana, i que tenia un premi preparat que crec que ha caducat:vals 2×1 per veure “Entre pocs i massa”, que jo ja hi he anat i n’havia d’escriure un post al respecte també…).

I el q més em posa dels nervis: trobar-me gent que pregunta sobre com va la vida i diguin que ho dec portar tot molt bé pq se’m veu molt relaxada! relaxada??? pro què s’empatollen!!si un dia d’aquests em pillarà un atac de cor mentre rento els plats, m’anoto en una llibreta coses que em falta i posar al master i detallets que hauria d’afegir als nous productes i encara no havíem pensat! Sóc polivalent! Multitasca! Segur, pq sinó ja se m’hauria fos un tros de cervell o algo amb tot el que faig!

Bé, sort en tinc de la parella, que almenys al seu costat trobo un raconet on relaxar-me… de vegades em vindrien ganes d’enviar-ho tot a pastar fang i anar-nos-en de vacances ben lluny per no pensar en res més!!

Petonets estressadets,

MiA

Aquest és el post més difícil de fer de tots els que he fet. De fet, la gent m’ha recomanat que no el fes, que només deixés passar el temps, sense acomiadar-me i si volia tornar més endavant, reapareixés sense donar explicacions. Però no vull fer el que va fer la Sónia, per tant. aquí vaig:

El tema és que ara estic passant per un moment sentimental molt xungo i lo últim que em posaré a fer és parlar al diari com si no pasés res, no em veig en cor. No em veig en cor ni d’escriure coses impersonals, només d’informació, encara que no expliqués res meu, no puc. I això és pq ja no estic al costat de la persona amb la qual feia els posts, qui me’ls revisava encara que li semblés que pocs cops li fes cas, qui em censurava certes escenes, etc i sense ell, això ja no és el mateix.

Per tant, tanco una etapa de la meva vida, deixant molts esborranys pendents i em prenc un descans. No sé si tornaré, no sé si trobaré algú que vulgui continuar el diari com vaig fer jo quan la Sónia va desaparèixer, però no us abandono del tot, em podeu continuar escrivint a mia.eldiarivermell@gmail.com i jo us continuaré contestant.

M’ha agradat molt passar aquests mesos amb vosaltres,

més petons que mai,

MiA

Avui us faré publica una faceta amagada meva, a part d’agradar-me molt tot el que fa referència al Japó (no s’ha vist ni res entre el sushi i el hentai, doncs era una faceta “oculta” meva), també reconec que sóc friki. Amb les ventatges i desventatges que això suposa per la meva parella. Sí senyor, aquí on em veieu, sóc una noia que li agrada jugar a rol, que es va llegir el senyor dels anells abans d’anar a veure la peli (de fet, força temps abans que la fessin), que té amics que parlen élfic (jo no arribo a tant), que ha fet cursets d’informàtica des de petita (i per tant té coneixements de programació que no li eren imposats, sinó per gust), que mira scifi i que li agrada jugar al finalfantasy, a jocs online i al singstar (no ve al cas, però ja posats ho deixo anar pq també hi he jugat amb els meus amics frikis). Ah! i em sento orgullosa d’haver realitzat el test friki (però no us penso dir la puntuació) :PI això què té a veure amb el diari vermell? doncs fins ara res, però avui un post llegit a javimoya.com m’ha fet reflexionar sobe el rol de la gent friki en la sexualitat. Es pot saber pq la gent pensa que per ser friki no pots tenir vida sexual? vale, en el meu cas, sóc una dona i estic introduïda en un món ple de mascles. Però els meus amics més frikis tenen novia i n’han tingut més d’una! i molts cops elles no són frikis!! (que igual és uns dissonància que fa que tallin)

Val a dir que alguns compleixen el factor que és tan estrany que tinguin parella que no volen perdre-la de cap de les maneres, pobrets. I la seva insistència i perseverança els fa ideals per estar incansables al peu del canó, tant com els seus grans coneixements de porno! En resum, els millor amants i les millors persones a tenir de parella, si ets capaç de suportar les seves “manies”.

Eis, el 25 de maig, dia de l’orgull friki, penseu també en mi ;P

molts petons frikis,

MiA

P.S. Si no esteu clicant als links de la plana, us esteu perdent lo més bo del post!!

Alguna noia m’ha escrit preocupada pensant que potser era anorgàsmica. Dient que sí que es toquen, o les toquen o han fet sexe i s’ho han passat molt bé, però sense arribar a l’orgasme. El cos de cadascú és diferent, per tant les respostes davant dels estímuls també. En un reportatge molt interessant deien que la sensibilitat d la dona es va desenvolupant fins arribar al màxim cap als 40 anys, o sigui que les adolescents els queda molt encara per notar tot el que es pot arribar a notar ;P

Quan jo vaig començar a ‘toquetejar-me’ amb el novio i a cardar més endavant, també em sentia així. Sí que m’agradava i m’ho passava molt bé, però no arribava a l’orgasme fes el q fes i això em feia sentir una mica malament. Ara hi arribo només per estimulació directa del clítoris, o per estimulació directa del punt G (i això que els meus dits no m’hi arriben ;P), o sigui, no tinc orgasmes durant la penetració per molt q m’agradi i molt bé que m’ho faci (o que em mogui jo, que no es plan de posar-se passiva ;P ).

Sincerament, el primer orgasme que vaig tenir, no me l’esperava i va ser sense cap mena de contacte directe: miràvem una peli porno mentre em feia un massatge molt sensual a l’esquena a la sala d’estar d casa els seus pares (ok, són 3 estímuls importants per posar calent a qualsevol) i feia poc q ho havíem fet per primer cop, per tant, per poca cosa q fes, jo m’excitava moltíssim. El segon també el recordo molt bé pq va ser durant un cunnilingus al sofà d casa els meus pares (només m’ho sembla a mi, o això de què em puguin pillar em va massa?).

Però a partir d’aquell, tots els altres que he tingut durant molt temps, eren amb masturbació digital. Bé, si ell d mentre em grapejava, o tocava el punt g, o ja posats, em penetrava; l’orgasme em venia molt més ràpid i era molt més intens. I ara he augmentat el repertori i m’arribo a escórrer sense necessitat d deixar el clítoris com un tomàquet ;P

Portem més de 5 anys i encara descobreixo coses noves, aconsegueixo notar plaer amb coses q em desagradaven (com l’anal o menjar-me els meus propis fluxos, tinc noves fantasies més perverses del que mai havia imaginat, etc.)

O sigui que totes les noies que continuïn dubtant sobre si mai sentiran un orgasme només els puc donar un consell: Encara us queda molt per descobrir i lo millor és que no us acomplexeu, us relaxeu i gaudiu de tot lo q la vostra pròpia sensibilitat us pugui donar i veureu com el plaer anirà en augment amb el temps i l’experiència!

Petons orgàsmics,

MiA

Porto des de diumenge pensant en com fer aquest post, i és que tinc un problema: el retrobament no va ser com jo esperava :’( Us ho explicaré amb més detall: des de que vaig acabar la carrera (aquest estiu passat, de fet) hem estat separats dues vegades.

La primera va ser abans de Nadal i el retrobament va ser… màgic… orgàsmic… no tinc paraules per descriure-ho… De cop tornava a tenir la sensibilitat de quan encara érem verges, cada carícia ens electritzava tota la pell, notava moltíssim, cada petó em feia venir papallones a l’estómac… i era un gustazo pq sumàvem l’experiència de saber quines coses ens agraden a cadascú amb el plaer extra que estàvem notant. Els dos primers dies després de tornar-nos a trobar van ser els millors que recordo, sobretot pel que fa a la meva vida sexual ;P

Aquest cap de setmana esperava que tornés a ser així, i sentir que el fet d’haver estat separats valia la pena per lo maco que seria el retrobament… doncs m’he endut una gran decepció! Les sensacions que tenia eren les mateixes que abans de que marxés, ni nervis, ni papallones ni res de res… en fi, almenys ja torno a tenir sexe, que estic pre-menstrual i vaig com una moto últimament! Ei, que no vol dir que no ens ho haguem passat bé! només que jo esperava molt de les sensacions del meu cos i ha quedat bastant per sota de les expectatives.

D’entrada jo l’havia d’anar a buscar a l’estació d’autobusos, per ajudar-lo si portava gaires coses i això. Doncs tot just sortia de casa que em truca dient que s’ha avançat un quart i ja hi era, que no calia que el passés a buscar. Jo predint per pura potra el seu recorregut i corrent per pillar-lo abans que entrés en zona on no podia saber per on passaria, me’l vaig trobar en un semàfor, tot creuant… i sense temps per avisar li vaig saltar a sobre! I me’l vaig començar a menjar a petons mentre ell m’arrossegava per fer-me arribar a la vorera, q els cotxes volien passar! Després de muntar l’espectacle, em vaig comportar… fins arribar a casa. Encara no havia deixat la bossa que jo ja li buscava els botons de la camisa ;P La nit va començar amb massatges ben relaxants amb oli, les peces de roba van anar caient i els massatges es tornaven més sensuals i excitants per acabar fent l’amor regirant tota l’habitació. Ara que hi penso, el sexe que vam tenir aquella nit va ser lent, suau i molt calent… va ser genial, es pot saber de què em queixo?!

Petons feliços,

MiA

Ara que parlem del tema cibersexe, m’he posat en mode investigadora i he entrat a fer el xafarder a xats amb webcam com són: webcamnow, anywebcam o camfrog. (bé, si tots en anglès, així practico idiomes) ;P Al xat de vilaweb tinc entès que també hi ha molt ambient, però tinc problemes per reproduir-hi el java i no he pogut entrar (per cert, diria que és sense webcam, però com que no hi he pogut entrar, no ho tinc comprovat).La primera impressió és: ostres! com hi va la gent! Molt bé, són gent q es dedica a fer cibersexe amb desconeguts. La seva idea és posar-se calents els uns als altres com qui llegeix relats però fets en temps real i masturbar-se o mostrar el cos sense ensenyar la cara. Ok, és per aconseguir anonimat, però realment em sembla horrible només poder veure per cam gent decapitada! O entrar a la plana i només veure homes ensenyant els seus atributs… home, una mica d sensualitat, misteri i “técnicas de aproximación ante el apareamiento” (llegir amb veu d Félix Rodríguez de la Fuente) abans d posar-te a l’afer, no? que tan a pinyón em talla el rollo a mi i tot!

Sempre hi ha el dubte: m’estic exhibint davant d’algú desconegut, i si m’està gravant? i si després circula per la web? Doncs ja t’està bé per fiar-te d’estranys així com així! Bé, la cara no hi sortirà pq vas de decapitada pel món… pro osti, diu el teu novio q li sona molt la marca de naixement al costat del pit dret en forma de zeta d’un vídeo amateur molt interessant que corria per internet… quina casualitat, eh!

Ja creada la plataforma de gent a favor de la masturbació, ara em disposo a proposar la plataforma en contra dels cossos decapitats als webxats! Ningú em farà cas, pq fa cosa poder trobar algú conegut o q algú del xat et pugui reconèixer més tard, pro des de la meva mínima experiència necessito demanar-ho a crits (sembla ser que em poso ben reivindicativa quan estic sola a casa) ;P

Canviant de tema, trobo curiós que el 70% dels usuaris (estadística poc fiable, dades recollides tan sols una setmaneta) siguin homes i aquests més de la meitat reconeguin que estan casats o tenen parella. I també em plantejo una altra pregunta: les noies que no posen la cam, són realment noies? I pot ser que alguna noia es faci passar per home pq els voltors no l’ataquin tant? pq he comprovat en pròpia pell q si entro com a dona, vinga tot déu a obrir privats, pro si em faig passar per home, amb prou feines em responen les salutacions! ;P

En fi, que de moment el món aquest no m’acaba d’atreure (jo on estigui el sexe en 3D…) però en fi, que igual si milloren la realitat virtual i el poder transmetre el sensacions a través de la xarxa… qui sap, igual m’acabaria aficionant al Second Life!

petons cibernètics,

MiA

Per animar l’espera (no s’ha notat ni res q estic soleta amb els dos posts anteriors, eh!) i després dels problemes tècnics inicials, ara tenim un bon parell de webcams. És un capritx, tampoc calia q les compréssim, total d’aquí 10 dies tornarem a estar junts, però pel preu q van… en fi, que hi hem caigut de quatre grapes: 2 cams baratetes, de qualitat pèssima, però ara podem fer videotrucades ;P

Al principi les xerrades es fan raríssimes: ajuntant el delay, la mala qualitat d la cam, la velocitat baixa d la xarxa, el soroll d fons i l’entretallamenta del msn (o skipe que l’hem provat amb idèntics resultats)… queda una merdeta punxada en un pal de conversa on el 50% és: “Que dius que què?? Escriu-ho que ara només sento garranyecs!!” (si algú té cap consell per millorar la qualitat de les nostres trucades, li agrairé tota la vida). Però més interessant que les converses, suposo que trobareu les sessions de cibersexe ;P Aquí la cosa es complica més, lo interessant és veure la imatge i aquesta es dedica a jugar a quedar pixelada de tant, en tant, ara massa fosca, ara massa cremada, “osti! ara esta verdosa! MiA ets un alien!!” i això si no queda encallada on la pregunta és: “no et mous o has quedat en pose de concentració?” Durant l’striptease o el que sigui que fem (pensa mal i encertaràs que en diuen) el més difícil és la comunicació: si portes auriculars el cable no arriba i si no els portes el so s’acobla i només sents xiulets aguts que no et deixen sentir la veu… conclusió: “Carinyo, escriu-me el que vulguis dir que jo poso la lletra tamany ultra-super-enorme per poder-ho llegir de lluny que saps que sóc miop!”.

Bé, ja m’he desfogat i m’he queixat prou, i no sé pq em queixo tant si m’encanta això de poder-lo veure tenint-lo lluny! De fer-li un striptease gairebé cada nit, ensenyar-li el meu culet, remenar els pits posant poses eròtiques, canviar-me de roba ben a poc a poc per posar-me el pijama nou (que per cert, és ben sexy… ja faré fotos quan tingui el “fotògraf” amb mi) i posar-me a buscar quin angle podríem utilitzar per veure el màxim sense allunyar-se massa de la camera que sinó només s’intueixen pixels. El dubte esta: “Aquesta nit prefereixes veure’n sencera o centrar-te en alguna part del cos? mira’m els llavis, t’agrada com em menjo aquest plàtan??” ;P I el que més m’agrada és veure’m a mi (així comprovo com ho faig) i veure’l a ell, tot alhora… poder tocar-nos simultàniament a tanta distancia i parlar del que ens faríem si estiguéssim a tocar, uhmmmm…

Per sort no tenim cap problema normalment d’altre gent que pugui passar per allà, q jo ja planyo als que viuen amb els pares i no tenen cap mena de baldó a la porta per evitar una incursió inesperada i fortuïta com en certes imatges que circulen per internet XD o els que es connecten des de la feina, que fort com el jefe (o algun company poc colega) miri la pantalla mentre estàs distret/a gaudint d’una bona visió!

Que com bé diu l’acudit que circula per internet:

Camiseta Negra de Zara………………20€

Camiseta del Manchester……..65€

Ordenador para tu hija……………..800€

Entrar en la habitación accidentalmente mientras tu hija se saca las tetas en la webcam…. No tiene precio!!!

I acabo aquest post etern (que avui xerro com una persiana) mostrant-vos l’invent del segle pel sexe a distància: la nova manera de transmetre imatges i sensacions per internet. La idea és molt simple, un USB amb forma de consolador detecta la pressió que hi exerceix la noia (sigui amb mans, boca o cony) i la dissimulada tassa emula la sensació col·locant-hi el membre de la seva parella. (clic a la imatge per més informació a no puedo creer que lo hayan inventado!)

petons a distància,

MiA

Bon any a tots els nostres lectors!!!

No seré tan original com l’adriatip en felicitar-vos l’any nou (ni tan a temps, que com sempre, vaig tard), sinó que us explicaré què vam fer per cap d’any.

M’hauria agradat muntar alguna festa amb els amics, però com que sempre anem tard a preparar-ho tot, molts volien estar en família i tampoc teníem ganes de macrofestes en discoteques, al final vam acabar fent un sopar íntim de parella.

I ja posats a fer quelcom diferent, ens vam posar a fer menjar japonès. Ei, i va ser més fàcil de fer del que ens pensàvem! Va ser més difícil trobar el tofu, el vinagre d’arròs , la salsa de soja, el wasabi i l’alga que no pas la preparació en si! El banquet va consistir en makis (els rollos amb alga al voltant), nigiris (l’arròs amb peix per sobre) i tempura (verdures, peix i tofu arrebossat i fregit).

Després del gran àpat, ens vam estirar al costat de la llar de foc (que va encendre ell al primer intent… i això que no li surt mai XD) i li vaig péixer mikados de xocolata blanca com a premi… uhmmmm… A les 12 vam fer un brake per mirar les campanades a Tv3 amb la torre AGBAR i després d’ennuegar-nos intentant menjar 5 grans de raïm simultàniament (per tenir-los tots a la boca passada la 12ena campanada ;P ) i de les trucades i sms de rigor per felicitar el nou any a amics i familiars, va començar la nostra celebració per entrar amb bon peu al 2007.

No dúiem la típica roba interior vermella, jo vaig estrenar un conjunt comprat a ORION (si, per fi els he visitat la botiga i us puc dir que les dependentes són molt símpàtiques, però les talles són molt grans pq importen d’alemanya, em vaig quedar el més petit que vaig trobar i això que molt menuda no sóc!). Eren un corsé i un tangueta amb transparències negres i brodats roses molt sexy i unes mitges (no pantis, mitges) negres. Ell duia un slip negre (tot i que jo hauria preferit que es posés un boxer). Vam fer tota una sessió de fotos… qui sap si mai se’n publicarà alguna més… i vam descobrir que la fotografia no és lo nostre, la meitat estan mogudes i l’altre meitat són massa fosques o massa clares! XD Ho haurem de perfeccionar a base de pràctica! ;P

No crec que calgui que us expliqui gaire més, ja suposeu que va ser una nit de sexe, en una i altra postura; gaudint de la textura de les mitges i el corsé i de la pell nua, hores i hores; fins que vam caure adormits ben cansats quan ja gairebé despuntava el sol.

Molts petons per començar l’any,

MiA

Dues de les tres coses que més li agraden a la meva parella són el sexe i la velocitat (la tercera és la gastronomia). Realment trobaríem pocs homes que no els agradi el sexe i, perdoneu per la generalització, pro cal dir que també a tots els encanta conduir. Ell és un expert al volant, no ho dic per tirar-li floretes, realment el seu domini del vehicle és molt bo. D’aquí ve que li encanti la velocitat, per afegir més emoció a la situació, però mai perd el control (bé, exceptuant certa derrapada en un parquing de sorra en que li va fallar el contravolant i ens van quedar els collons per corbata…).

El primer cop que vaig provar de fer-li una mamada mentre conduïa, em tallava davant qualsevol cotxe q se’ns acostés de cara o ens avancés i si era camió alt, ja no diguem… tenia molta vergonya a que em poguessin pillar… a més, la distracció va ser massa, la va liar en una bifurcació i vam acabar a la carretera que no era sense saber com girar cua (ara que hi penso, va ser divertit i tot, tu!)

Ahir, en canvi, de vergonya res. Anava realment molt calenta. El volia fer escórrer i empassar-me fins l’última gota de semen. VA AL·LUCINAR! Van passar cotxes, camions (que més d’un es devia alegrar la vista), fins i tot els mossos se’ns van creuar! I jo menjant sense parar i ell mantenint el cotxe a velocitat constant malgrat els canvis del trànsit pq certa persona estava al mig del canvi de marxa i ni de conya tenia intenció de fer-me apartar!

M’ha quedat un dubte… si els mossos et pillen suposo que deu caure una bona multa, no? pq és bastant més distracció que parlar pel mòbil… o potser no se’ls ha passat pel cap de posar-ho al reglament?

Molts petons a tota velocitat,

MiA

Eis, que continuo explicant les meves aventures a l’aire lliure ^^

Bé, parlant de platges, no hem anat mai a una nudista. No pq jo no vulgui, sinó pq ell no pot evitar trempar només de veure el meu cos nu i li fa vergonya que la resta del món ho vegi. Direu, això és que el provoques! Doncs no, molts cops pel fet d’estar despullada a dins de casa per estar còmode, ja me’l trobo tocant les dotze, sense fer res. I algun dia que he fet topless, tres quarts del mateix, es posava panxa a terra pq la gent no se n’adonés del paquetàs que marcava dins del banyador. Diu que és la seva imaginació, que pel fet de ser jo i recordar les coses que li faig no pot evitar-ho. La veritat és qe m’afalaga molt saber que l’excito tant ^^

Molt abans que sortíssim, m’encantava fer-lo trempar, sobretot a la platja, que vulguis que no, un banyador no amaga tant com uns texans. Només em calia demanar-li que em posés crema… era haver-me de tocar i no podia evitar l’erecció. I això que alguns cops hi havia els meus pares a davant! Jo fent-me la innocent i ell intentant dissimular la trempera! Com no dir que a mi també em posava molt calenta que em resseguís tota l’esquena amb aquelles mans tan grans i suaus, pro clar, les dones ho podem dissimular

Al que anavem, ho hem fet molts cops a la platja, però mai a la sorra com fa tothom! I tampoc mai de nit! curiós, no? Sempre ho hem fet a dins de l’aigua… cosa que representa un problema: l’aigua deslubrifica pq és molt menys densa que el flux vaginal, per tant, si no vas moooolt calenta, molla i dilatada d’entrada, pot arribar a fer mal l’intent d’entrar (per sort, només m’ha passat un cop).

Normalment anem a platges poc freqüentades, encara que això signifiqui que no tindràs ni dutxes, ni xiringuito on comprar gelats, ni tan sols lavabo a prop i, molt possiblement, l’aigua serà més bruta de l’habitual pq no hi haurà tampoc un servei de neteja. (Però tampoc superpoblació de tovalloles, lladres dissimulats, nens jugant a pilota i corrent aixecant la sorra, etc). M’agrada molt que quan no hi ha ningú a part de nosaltres, es tregui el banyador. Això ho fa sobretot a dins de l’aigua i un troç lluny de la costa si la platja no és gaire fonda. Que vulguis que no, hi ha alguna gent a la sorra que tampoc caldria que ho veiés; poca i lluny, pro hi són. M’encanta veure-li allà lliure, flotant però ben dreta. M’encanta la seva cigala. Llavors jo també em trec la part de baix del bikini tot mirant que ningú se n’adoni desde la sorra i l’abraço amb braços i cames mentre ell fa peu pq no caiguem. Ja podeu imaginar com acaba l’escena, abraçats i movent-nos el mínim possible de cintura en amunt pq no sospitin els altres estiuejants.

També va molt bé portar una colxoneta inflable si la platja és profunda. Llavors dissimules com qui fa petar la xerrada mentre vas fent peuets, tocant l’entrecuix l’un a l’altre, i la resta ja la podeu imaginar… Un cop, fins i tot, me la va posar dins estant així sobre el flotador tenint el meu germà petit al costat, agafat al mateix flotador, sense que se n’enterés de res i els meus pares esperant a la tovallola. Visca el risc ^^

A partir d’ara, tinc la intenció de il.lustrar cada post amb una petita imatge almenys. Espero que us agradi la idea ^^

Molts petons saladets,

MiA