Tinc una notícia molt important: de mans d’un dels productors d’Entre Pocs i Massa arriba un sorteig d’entrades a 9€ (el preu real de l’entrada són 20€). Per participar heu d’enviar el vostre relat, comic, foto o video pornogràfic preferit al meu mail (us pensaveu que no s’hauria de fer res a canvi??). Pot ser fet per vosaltres mateixos o el que més us agradi de la web! A què esteu esperant?Petons amb molta energia,
MiA
P.S. Si no recordeu el meu mail és: mia.eldiarivermell[@]gmail[.]com
Tingueu paciència, estem treballant per obrir una nova versió del diari, amb més seccions que mai, més erotisme i moltes, moltes altres coses!
Aquest és el meu estat d’ànim més freqüent últimament: estic histèrica!
Entre que no dono l’abast al curro (el jefe té complexe gollum: productes, crea més productes!!), ni a les coses que he d’entregar a la uni (el meu tutor del master també té complexe gollum: correccions, porta’m més correccions!!), perseguir a la gent per temes que ara no explicaré, a sobre el DVG peta per excés d’informació a la base de dades, se’m perden borradors, comentaris (fins i tot un de meu on us deia que estava esperant que algú m’enviés ni q sigui un mail per no penjar el meu post a seques dels viatges i que el termini d’entrega inicialment era una setmana, i que tenia un premi preparat que crec que ha caducat:vals 2×1 per veure “Entre pocs i massa”, que jo ja hi he anat i n’havia d’escriure un post al respecte també…).
I el q més em posa dels nervis: trobar-me gent que pregunta sobre com va la vida i diguin que ho dec portar tot molt bé pq se’m veu molt relaxada! relaxada??? pro què s’empatollen!!si un dia d’aquests em pillarà un atac de cor mentre rento els plats, m’anoto en una llibreta coses que em falta i posar al master i detallets que hauria d’afegir als nous productes i encara no havíem pensat! Sóc polivalent! Multitasca! Segur, pq sinó ja se m’hauria fos un tros de cervell o algo amb tot el que faig!
Bé, sort en tinc de la parella, que almenys al seu costat trobo un raconet on relaxar-me… de vegades em vindrien ganes d’enviar-ho tot a pastar fang i anar-nos-en de vacances ben lluny per no pensar en res més!!
Petonets estressadets,
MiA
Veient que ara la gent sembla més motivada, dono inici a una nova etapa del diari molt més participativa amb la gent. El “joc” en qüestió es tracta d’això: desvetllaré quin serà el tema del meu proper post i tothom que vulgui (sigui quina sigui l’edat i sigui mascle/femella/de-naturalesa-confusa) en podrà fer un del mateix tema basat en una experiència personal (si voleu fer volar la imaginació, tampoc us el censuraré, eh!) i enviar-me’l durant aquella setmana. Quan publiqui el post també publicaré els posts rebuts o una sel·lecció d’aquests (en cas que varies persones expliquin el mateix).
El primer tema a tractar seran Els Viatges.
espero la vostra participació a mia.eldiarivermell@gmail.com
(indiqueu si voleu ser anònims o tenir algun pseudònim en concret, el vostre sexe i l’edat)
Molts petons i llepadetes i espero q participeu, eh!!
MiA
Davant de l’oferiment i insistència d’algunes persones per continuar el diari, hem decidit oferir aquesta possibilitat més obertament a la blogosfera. Així, qui guanyi el concurs tindrà l’honor/la feinada de continuar el diari vermell i també rebrà un petit regal que potser li servirà com a font d’inspiració per algun post.
Bases del concurs:
Petons i molta sort,
MiA&friends
RESOLUCIÓ
El premi es declara desert. Era d’esperar que la quantitat de gent que demana per participar, en el moment que s’han de currar alguna cosa, decideixin deixar-ho estar. En aquest cas el resultat ha sigut bestial, s’han rebut 2 tristos posts, un d’ells fora de termini i ningú ha retornat el qüestionari. Per tant, de moment, el diari vermell continua de baixa. Si algú més s’ho repensa i decideix participar-hi més endavant, les condicions seran les mateixes que durant el concurs.
Aquest és el post més difícil de fer de tots els que he fet. De fet, la gent m’ha recomanat que no el fes, que només deixés passar el temps, sense acomiadar-me i si volia tornar més endavant, reapareixés sense donar explicacions. Però no vull fer el que va fer la Sónia, per tant. aquí vaig:
El tema és que ara estic passant per un moment sentimental molt xungo i lo últim que em posaré a fer és parlar al diari com si no pasés res, no em veig en cor. No em veig en cor ni d’escriure coses impersonals, només d’informació, encara que no expliqués res meu, no puc. I això és pq ja no estic al costat de la persona amb la qual feia els posts, qui me’ls revisava encara que li semblés que pocs cops li fes cas, qui em censurava certes escenes, etc i sense ell, això ja no és el mateix.
Per tant, tanco una etapa de la meva vida, deixant molts esborranys pendents i em prenc un descans. No sé si tornaré, no sé si trobaré algú que vulgui continuar el diari com vaig fer jo quan la Sónia va desaparèixer, però no us abandono del tot, em podeu continuar escrivint a mia.eldiarivermell@gmail.com i jo us continuaré contestant.
M’ha agradat molt passar aquests mesos amb vosaltres,
més petons que mai,
MiA
Avui us faré publica una faceta amagada meva, a part d’agradar-me molt tot el que fa referència al Japó (no s’ha vist ni res entre el sushi i el hentai, doncs era una faceta “oculta” meva), també reconec que sóc friki. Amb les ventatges i desventatges que això suposa per la meva parella. Sí senyor, aquí on em veieu, sóc una noia que li agrada jugar a rol, que es va llegir el senyor dels anells abans d’anar a veure la peli (de fet, força temps abans que la fessin), que té amics que parlen élfic (jo no arribo a tant), que ha fet cursets d’informàtica des de petita (i per tant té coneixements de programació que no li eren imposats, sinó per gust), que mira scifi i que li agrada jugar al finalfantasy, a jocs online i al singstar (no ve al cas, però ja
posats ho deixo anar pq també hi he jugat amb els meus amics frikis). Ah! i em sento orgullosa d’haver realitzat el test friki (però no us penso dir la puntuació) :PI això què té a veure amb el diari vermell? doncs fins ara res, però avui un post llegit a javimoya.com m’ha fet reflexionar sobe el rol de la gent friki en la sexualitat. Es pot saber pq la gent pensa que per ser friki no pots tenir vida sexual? vale, en el meu cas, sóc una dona i estic introduïda en un món ple de mascles. Però els meus amics més frikis tenen novia i n’han tingut més d’una! i molts cops elles no són frikis!! (que igual és uns dissonància que fa que tallin)
Val a dir que alguns compleixen el factor que és tan estrany que tinguin parella que no volen perdre-la de cap de les maneres, pobrets. I la seva insistència i perseverança els fa ideals per estar incansables al peu del canó, tant com els seus grans coneixements de porno! En resum, els millor amants i les millors persones a tenir de parella, si ets capaç de suportar les seves “manies”.
Eis, el 25 de maig, dia de l’orgull friki, penseu també en mi ;P
molts petons frikis,
MiA
P.S. Si no esteu clicant als links de la plana, us esteu perdent lo més bo del post!!
Alguna noia m’ha escrit preocupada pensant que potser era anorgàsmica. Dient que sí que es toquen, o les toquen o han fet sexe i s’ho han passat molt bé, però sense arribar a l’orgasme. El cos de cadascú és diferent, per tant les respostes davant dels estímuls també. En un reportatge molt interessant deien que la sensibilitat d la dona es va desenvolupant fins arribar al màxim cap als 40 anys, o sigui que les adolescents els queda molt encara per notar tot el que es pot arribar a notar ;P
Quan jo vaig començar a ‘toquetejar-me’ amb el novio i a cardar més endavant, també em sentia així. Sí que m’agradava i m’ho passava molt bé, però no arribava a l’orgasme fes el q fes i això em feia sentir una mica malament. Ara hi arribo només per estimulació directa del clítoris, o per estimulació directa del punt G (i això que els meus dits no m’hi arriben ;P), o sigui, no tinc orgasmes durant la penetració per molt q m’agradi i molt bé que m’ho faci (o que em mogui jo, que no es plan de posar-se passiva ;P ).
Sincerament, el primer orgasme que vaig tenir, no me l’esperava i va ser sense cap mena de contacte directe: miràvem una peli porno mentre em feia un massatge molt sensual a l’esquena a la sala d’estar d casa els seus pares (ok, són 3 estímuls importants per posar calent a qualsevol) i feia poc q ho havíem fet per primer cop, per tant, per poca cosa q fes, jo m’excitava moltíssim. El segon també el recordo molt bé pq va ser durant un cunnilingus al sofà d casa els meus pares (només m’ho sembla a mi, o això de què em puguin pillar em va massa?).
Però a partir d’aquell, tots els altres que he tingut durant molt temps, eren amb masturbació digital. Bé, si ell d mentre em grapejava, o tocava el punt g, o ja posats, em penetrava; l’orgasme em venia molt més ràpid i era molt més intens. I ara he augmentat el repertori i m’arribo a escórrer sense necessitat d deixar el clítoris com un tomàquet ;P
Portem més de 5 anys i encara descobreixo coses noves, aconsegueixo notar plaer amb coses q em desagradaven (com l’anal o menjar-me els meus propis fluxos, tinc noves fantasies més perverses del que mai havia imaginat, etc.)
O sigui que totes les noies que continuïn dubtant sobre si mai sentiran un orgasme només els puc donar un consell: Encara us queda molt per descobrir i lo millor és que no us acomplexeu, us relaxeu i gaudiu de tot lo q la vostra pròpia sensibilitat us pugui donar i veureu com el plaer anirà en augment amb el temps i l’experiència!
Petons orgàsmics,
MiA
Porto des de diumenge pensant en com fer aquest post, i és que tinc un problema: el retrobament no va ser com jo esperava :’( Us ho explicaré amb més detall: des de que vaig acabar la carrera (aquest estiu passat, de fet) hem estat separats dues vegades.
La primera va ser abans de Nadal i el retrobament va ser… màgic… orgàsmic… no tinc paraules per descriure-ho… De cop tornava a tenir la sensibilitat de quan encara érem verges, cada carícia ens electritzava tota la pell, notava moltíssim, cada petó em feia venir papallones a l’estómac… i era un gustazo pq sumàvem l’experiència de saber quines coses ens agraden a cadascú amb el plaer extra que estàvem notant. Els dos primers dies després de tornar-nos a trobar van ser els millors que recordo, sobretot pel que fa a la meva vida sexual ;P
Aquest cap de setmana esperava que tornés a ser així, i sentir que el fet d’haver estat separats valia la pena per lo maco que seria el retrobament… doncs m’he endut una gran decepció! Les sensacions que tenia eren les mateixes que abans de que marxés, ni nervis, ni papallones ni res de res… en fi, almenys ja torno a tenir sexe, que estic pre-menstrual i vaig com una moto últimament! Ei, que no vol dir que no ens ho haguem passat bé! només que jo esperava molt de les sensacions del meu cos i ha quedat bastant per sota de les expectatives.
D’entrada jo l’havia d’anar a buscar a l’estació d’autobusos, per ajudar-lo si portava gaires coses i això. Doncs tot just sortia de casa que em truca dient que s’ha avançat un quart i ja hi era, que no calia que el passés a buscar. Jo predint per pura potra el seu recorregut i corrent per pillar-lo abans que entrés en zona on no podia saber per on passaria, me’l vaig trobar en un semàfor, tot creuant… i sense temps per avisar li vaig saltar a sobre! I me’l vaig començar a menjar a petons mentre ell m’arrossegava per fer-me arribar a la vorera, q els cotxes volien passar! Després de muntar l’espectacle, em vaig comportar… fins arribar a casa. Encara no havia deixat la bossa que jo ja li buscava els botons de la camisa ;P La nit va començar amb massatges ben relaxants amb oli, les peces de roba van anar caient i els massatges es tornaven més sensuals i excitants per acabar fent l’amor regirant tota l’habitació. Ara que hi penso, el sexe que vam tenir aquella nit va ser lent, suau i molt calent… va ser genial, es pot saber de què em queixo?!
Petons feliços,
MiA
Històricament, les tantres són uns escrits, apareguts al segle VI aC de la ma del Buda Shakiamuni (Siddharta Gautama). El tantra és una de las tres escoles més importants de l’hinduisme contemporani (les altres dues són el shivaisme y el vishnuisme) i la principal del budisme tibetà. Els seus textos són metafòrics i expliquen que la força creadora s’expressa en l’ésser humà a través de la sexualitat i la integració de les actituds masculines i femenines de cada persona. També existeixen tècniques de meditació i ritualizació a través de l’acte sexual.(Relacionat amb el Taoísme i el Yoga). Les nocions fonamentals del Tantra són la “no dualitat”, amb conceptes que inclouen el desenvolupament de la compassió, la tolerància, l’autoconeixement i el descobriment de tot el potencial que tothom porta dins seu. Aquesta és la teoria inicial darrera de l’espiritualitat necessària del tantra.
Persones més espirituals que jo us explicarien que el tantra és fluir amb l’energia i conduir-la fins extrems inexplicables de plaer, que l’orgasme mai és una finalitat, el plaer tampoc, és l’expansió de l’esperit mitjançant l’elevació de l’energia el que estimula aquest plaer. El tantra inclou una manera pròpia de viure la vida en amor respecte els altres i l’un mateix… Jo no he sigut mai una persona religiosa, i com a bona atea, no entraria mai fins aquest punt, em sentiria com si em fiqués dins d’una secta i amb el col·legi de monges ja en vaig tenir prou i de sobres amb el tema. Per tant seré una mala persona d’aquelles que algú que domini el tantra li diria “no has entès res de res” i em limitaré a la qüestió física de tot plegat, des del meu egoisme i només pensant en el plaer, tot i que he de reconèixer que no es tracta en seguir 4 posturetes noves del kamasutra amb les respiracions adients, tot i que és la única part del que m’agradaria fer sobre el tema ;P
De totes les definicions sobre el tema que circulen per internet, em quedo amb aquesta: “El tantra no busca sempre l’acte sexual, hi ha procediments que es basen en el tacte visual, físic, pal·liatiu i de sons, és a dir, treballa amb tots els sentits. També es treballa amb profunditat els chakras per estar en harmonia i equilibri. Tampoc busca la consumació de l’acte sexual sinó la seva perllongació en aquesta dimensió esmentada, com ja he dit, i tampoc es practica Tantra amb qualsevol persona, sinó amb aquella amb qui et dicta el cor. També es practica en solitari (tantra blanc).”
I també em quedo amb una resposta d’un iniciat en el tema que circula pels fòrums linkats anteriorment: “Com a art que és, tot es basa en la pràctica. Les primeres pràctiques no es toca el tema sexual més que la seva energia. Es treballa més des del punt de vista energètic i sensorial. El cos, la ment i l’esperit s’han d’equilibrar per començar a fer els primers exercicis tàntrics. Pensa que allà on acaba el punt més alt del ioga comença el tantra. Al final d’alguns seminaris, si que es pot fer alguna pràctica que implica cert contacte sexual, però tot depèn de la predisposició de les persones del grup. NO es fa res si un no vol fer-ho. Si no ho trobes així i treballes el sexe directament, pensa que allò és qualsevol cosa encobert amb el nom de tantra, per tant no és recomanable… a no ser que t’agradin altres coses. (…) Viu-ho. Hi ha seminaris que es van fent al llarg de l’any, de cap de setmana o setmanes senceres. El problema és l’econòmic, no són massa barats. Es pot fer amb parella o sol. És recomanable amb parella per enfortir els lligams o trencar una relació que no pot funcionar” En resum, després de buscar tant continuo amb la definició que ja tenia jo: “pel poc q sé sobre el tema, el sexe tàntric consisteix en ressaltar les sensacions del cos usant tècniques d relaxació, respiració, anant a ritmes molt lents, gaudint més del tacte i la comunicació no verbal… entre les tècniques que contempla hi ha el fet d retardar l’escorreguda del mascle (i fins i tot evitar-la en experts) obtenint un altre tipus d’orgasmes. Teòricament, tot plegat aporta moltíssim plaer a la parella… ara q has d tenir molt temps lliure per posar-t’hi, a part d’un espai prou privat per poder crear una zona d relaxació sense cap molèstia, etc.” 
Només em falta afegir… carinyo, quan vaig començar la recerca sobre el tema em vas preguntar si era una indirecta i et vaig dir que no… mira ara m’ho he repensat! no em vull apuntar a cap curset, però pq no anem al Natura a pillar algun llibre?? A veure que si l’amic agulló, dic Sting pot reconèixer que es passa cada nit fent l’amor 8 hores, venen ganes de provar-ho… però clar, si fas l’amor 8 hores, quan dorms? s’ho pot permetre pq en treballa ben poques?? pq sinó no ho entenc!!
petons en meditació,
MiA
