El Diari Vermell

by Einstein

Algunes setmanes més tard erem sols a casa l’Edurne i jo. Era diumenge, l’Anna se’n havia anat al poble a veure el novio, però nosaltres ens haviem quedat al pis. Era tard, potser la 1 de la matinada, erem al llit, cadascú a la seva habitació. Jo estava pensant, com sempre, en l’Edurne i en l’Anna. En la perfecció del cos de l’una i en els pits turgents i voluptuosos de l’Anna . Quines dones! Quin martiri.

Ja havia vist nua a l’Anna, i anava donant voltes sobre com podria fer-ho per veure l’altra despullada, de forma discreta, és clar. Pensava en entrar accidentalment a la seva habitació, pasar tota la nit amagat al seu armari, no sé, cualsevol cosa. Fins i tot, vaig pensar en les noves minicàmeres, que duen bateries i cap mena de cable. Podria dissimular-les al  bany i veure ni que fós una vegada el seu cos maravellós. Ho pensava, però sabia que no ho faria mai. De tota manera, pensant i pensant, el meu penis va anar creixent i solicitant atenció. El pijama em sobrava, i l’slip també demanava amablement permís per retirar-se, permís que li vaig concedir, abandonant-lo sota el llit. Em vaig començar a masturbar tot pensant en el cos escultural de l’Edurne, mentre m’excitava pensant en que estavem sols a l’apartament. Quines bogeries podria fer-li a un cos així! La meva voluntat férria de no fer cap maniobra d’acostament que estaria condemnada al fracàs s’enfrontava amb la meva ment perversa, que també solicitava atención, quan de sobte…

Llegir tota la resta »

by Einstein

I allà hi era l’Anna, la novia del meu amic, a la porta de la seva habitació amb els ulls com plats mirant-me fixament. Em vaig quedar de pedra. Jo estava dret, amb els pantalons mig-abaixats, una escorregura a la mà, la polla encara dreta i palpitant i, davant meu, la meva companya de pis.

-Qué…fas …aquí? – Vaig mig tartamudejar

-He entrat fa una estoneta mentre dormies al sofà, no t’he volgut despertar.

-Em sap molt greu, tia – vaig dir amb l’escorreguda a la mà – de veritat que ho siento. Creia que no hi havia ningú, i… collons, quina vergonya…

-Va, neteja’t – em va dir mig somrient.

Vaig anar al lavabo, em vaig netejar i em vaig quedar una bona estona mirant-me al mirall. Feia cara d’idiota. No, era un idiota acabat. A veure com representa que ara havia de sortir i presentar-me per allà com cada dia. Collons, estava mort de vergonya. Minuts més tard, o potser hores, vaig anar a la cuina. Ella era allà, preparant alguna cosa.

-Et dec haver semblat un estúpid, un sortit o algo així. T’asseguro que no ho sóc, et juro que em pensava que estava tot sol, m’acabava de despertar, tenia una erecció de les tontes, m’he començat a tocar, una cosa ha dut a l’altra…

-Ni m’has semblat un estúpid, ni un sortit, ni res d’això, burro – em va dir amb un to ben carinyós.

Llegir tota la resta »

by Einstein

Als 20 anys vaig començar els estudis universitaris d’Imatge i So. Sóc d’un poblet petit i em vaig haver de translladar a Barcelona per fer la carrera. Per no ser un càrrec econòmic tan gran per la meva família, vaig decidir compartir pis. El meu pare estava encantat amb la idea, però la meva mare va veure a venir que un pis entre 3 o 4 nois acabaria sent un “picadero”, amb festes universiàries constants i on seria impossible tenir-hi un ambient d’estudi. Per tant, ella mateixa es va encarregar d’organitzar el tema. Xafardejant entre les seves amigues va descobrir qui de la zona estava vivint a barcelona, com ho feien i si algú necessitava un company més. Entre els seus candidats hi havia algú perfecte: la novia d’un antic company d’institut, amb el que sempre havia tingut molt bona relació tot i que no el veia des de que va començar a treballar al negoci de son pare. Aquesta noia, l’Anna, ja compartia el pis amb una companya de periodisme i buscaven una tercera persona.

Llegir tota la resta »

Després de dubtar molt decideixo trucar-lo, em costa teclejar el número, quan acabi de fer-ho ja no em podré fer enrera, en sentir la seva veu, els meus dubtes es dissipen: - ¿puc venir? - si, quan vulguis, ja ho saps… i penja.

L’he de tornar a trucar des del portal, no obre la porta a qualsevol. Una trucada perduda i el porter automàtic em dóna pas. 12 pisos dins un ascensor deixen temps per pensar molt, m’observo al mirall, com porto la camisa? Es fixarà en el pantaló? Faig bona olor? No he tingut temps de preparar-me, ha sigut un impuls, ni tan sols m’he canviat la roba interior i ja sabeu que aquestes cosetes es preparen a consciència abans d’una cita, coqueteria femenina, però avui ha sigut una reacció visceral, i quan me’n adono ja estic trucant a la porta… Llegir tota la resta »

Siii… d’acord, ja ho sé. Teniu raó. Un autobús ple de gent no és el millor lloc per tenir sexe. Però, què voleu que us digui? De vegades tots tenim rampellades que no podem, ni volem, frenar. I una servidora no és pas de pedra… Llegir tota la resta »

Serà una follada única, vull que ho sigui. I quan jo em proposo alguna cosa…
Però no ens avancem. Aquestes coses necessiten  una bona preparació. Primer de tot cal que em relaxi. Potser una dutxa… No, millor un bany.
Llegir tota la resta »

Havia d’anar a buscar l’autocaravana a Olot. Com que et feia gràcia perqué no n’havies vist mai cap, haviem quedat per anar a passar el cap de setmana a algun lloc proper per estrenar-la.

Vaig arribar ben d’hora al matí i vaig retirar l’autocaravana i vaig passar a buscar-te. Haviem quedat a Olot mateix, en una plaça fàcil de trobar, ja que jo no em conec aquesta bella població. Vas veure’m de seguida, clar, una autocaravana no passa desapercebuda. Em paro i pujes de seguida, amb la bossa que t’acompanya. És la primera vegada que veus l’autocaravana i t’agrada molt, estàs molt il•lusionada. Com que ja vam anar a esquiar una vegada, i va anar molt bé, aquesta vegada et proposo una altre activitat molt més respectuosa amb el medi.

Llegir tota la resta »

És molt d’hora al matí, fa un dia molt assolellat, sense ni un núvol al cel i la brisa és molt suau. Un dia perfecte per ensenyar a esquiar a una cagada com jo. Passarem calor, pro saps q no m’espantaré degut a cap ràfega de vent perquè no n’hi haurà cap.

Lògicament, ets el meu monitor d’esquí Em portes a una pista molt llarga i ampla, no massa costeruda, té vàries bifurcacions, m’expliques que seguirem la més exterior, que ressegueix el bosc perquè fa més volta i és més llarga. És blava ja que el dia anterior em vas portar a una vermella i la vaig baixar, però a dures penes i fent cunya cada cop q m’espantava. A més, el dia anterior hi havia molta gent, avui, en canvi està gairebé desert, com si estiguéssim sols a tota l’estació.

Em prohibeixes totalment fer cunya, que ja sóc grandeta per esquiar en paral•lel! Vas mirant com baixo, com a bon monitor. Cada dos per tres em fas parar per donar-me més consells, realment te’n adones que tenia tota la raó quan et vaig dir que era dolentíssima i no en tenia ni idea. Te n’estàs fent un fart de riure! Cansat dels meus moviments maldestres, te m’acostes per darrera mentre estic aturada, obres les cames, de manera que situes els teus esquís a banda i banda dels meus. M’agafes les caderes i m’indiques exactament quin moviment he de fer a cada canvi de direcció. Amb només aquest petit tocament innocent, és com si saltés una guspira entre els dos. Ens posem vermells, riures nerviosos, es palpa algo de tensió sexual a l’ambient.

Llegir tota la resta »

Cap a mitjans d’octubre vaig decidir aprofitar el que probablement seria l’últim cap de semana de platja. Vaig arribar-hi a les 11 i al cap d’una estona de prendre el sol em vaig dirigir a l’aigua. Hi havia bandera vermella penjada però la mar estava tranquila i vaig ignorar l’avís. Portava nadant menys de 20 minuts que vaig notar com una mossegada a la cama dreta i una altra a nivell de l’espatlla. Eren medusses, quin pal!

Vaig sortir de l’aigua i em vaig dirigir a la caseta de creu roja perquè em començava a picar de mala manera, tot i que em feia certa vergonya perquè era conscient que era totalment culpa meva. Allí em va atendre una noia rossa que estava super morena i que em va rebre fotent-me bronca perquè m’havia ficat a l’aigua malgrat la bandera. Em va fer estirar a la camilla, va treure dues bosses de gel i les va posar sobre les picades aguantant-les amb unes benes.

Mentre ella traginava d’aquí cap allà, jo em fixava amb el seu culet ben format, uns pits rodons que li marcaven un escot gens despreciable i uns llavis carnosos que mentre m’esbroncava em semblaven deliciosos. Vaig dir-li que em sabia greu, que sabia que era culpa meva i això va distendre una mica l’ambient, em picava cada vegada més i li vaig dir.

Va somriure per primera vegada i em va dir que m’havia de relaxar, que era la millor manera d’oblidar que picava. Es va posar al capçal de la camilla i les seves mans van començar un massatge al cap, després va baixar al coll i va arribar al meu pit. Això feia que quasi em poses el pit sobre la cara i la seva olor m’estava posant calent. Va tornar a fer el mateix recorregut a l’inversa i després es va posar al costat per arribar amb els seus llabis al meu coll i anar baixant pel meu pit, pel meu abdomen… Jo no m’ho acabava de creure… Llegir tota la resta »

Jo estudiava en una facultat més aviat petita on tots ens coneixiem, inclosos els NO estudiants (us sona el que en diem personal d’administració i serveis?), que són persones gràcies a les quals tot funciona i a vegades els estudiants ni tan sols els veiem o els tractem de forma una mica pedant, si em permeteu ser crítica. 
Tenia la sort de xerrar i saludar a tothom i entre tots, amb qui més parlava era amb un dels conserges. Era un noi uns deu anys més gran que jo, que en el temps lliure preparava la seva tesi d’història i a qui li encantava el contacte amb la gent.

No us puc dir que fos fisicament extraordinari,  però tenia un carácter encisador, una mirada penetrant i quelcom que feia intuir que tenia molta experiència de vida.
Jo per aquell temps era delegada de curs, motiu pel que havia de tenir bastanta relació amb ell, que si necessito una aula, que si em pots fer fotocopies… Al principi la relació era d’allò més normal, però de mica en mica vaig notar que les seves mirades eren més intenses, el seu contacte quan m’entregava papers o ens creuavem a la porta era més persistent, i les seves frases cada dia anaven més carregades d’indirectes i de sensualitat. Llegir tota la resta »