El Diari Vermell

by Einstein

Als 20 anys vaig començar els estudis universitaris d’Imatge i So. Sóc d’un poblet petit i em vaig haver de translladar a Barcelona per fer la carrera. Per no ser un càrrec econòmic tan gran per la meva família, vaig decidir compartir pis. El meu pare estava encantat amb la idea, però la meva mare va veure a venir que un pis entre 3 o 4 nois acabaria sent un “picadero”, amb festes universiàries constants i on seria impossible tenir-hi un ambient d’estudi. Per tant, ella mateixa es va encarregar d’organitzar el tema. Xafardejant entre les seves amigues va descobrir qui de la zona estava vivint a barcelona, com ho feien i si algú necessitava un company més. Entre els seus candidats hi havia algú perfecte: la novia d’un antic company d’institut, amb el que sempre havia tingut molt bona relació tot i que no el veia des de que va començar a treballar al negoci de son pare. Aquesta noia, l’Anna, ja compartia el pis amb una companya de periodisme i buscaven una tercera persona.

Llegir tota la resta »

Després de dubtar molt decideixo trucar-lo, em costa teclejar el número, quan acabi de fer-ho ja no em podré fer enrera, en sentir la seva veu, els meus dubtes es dissipen: - ¿puc venir? - si, quan vulguis, ja ho saps… i penja.

L’he de tornar a trucar des del portal, no obre la porta a qualsevol. Una trucada perduda i el porter automàtic em dóna pas. 12 pisos dins un ascensor deixen temps per pensar molt, m’observo al mirall, com porto la camisa? Es fixarà en el pantaló? Faig bona olor? No he tingut temps de preparar-me, ha sigut un impuls, ni tan sols m’he canviat la roba interior i ja sabeu que aquestes cosetes es preparen a consciència abans d’una cita, coqueteria femenina, però avui ha sigut una reacció visceral, i quan me’n adono ja estic trucant a la porta… Llegir tota la resta »

Serà una follada única, vull que ho sigui. I quan jo em proposo alguna cosa…
Però no ens avancem. Aquestes coses necessiten  una bona preparació. Primer de tot cal que em relaxi. Potser una dutxa… No, millor un bany.
Llegir tota la resta »

És diumenge, per la tele fan futbol, i n’estic fins el monyó, així que decideixo sortir a prendre quelcom i a ballar una estona; entro al primer bareto que trobo, música blues de fons, i llum tènue. Demano una cervesa i m’apalanco en un tamboret del fons del bar. Les nostres mirades es creuen, però tinc el cap a una altra banda i ni et veig, tu estàs decidit a fer-te veure, et plantes al meu costat i em dius:- ¿hola!, què fas tan sola?.

Llegir tota la resta »