by Einstein
Algunes setmanes més tard erem sols a casa l’Edurne i jo. Era diumenge, l’Anna se’n havia anat al poble a veure el novio, però nosaltres ens haviem quedat al pis. Era tard, potser la 1 de la matinada, erem al llit, cadascú a la seva habitació. Jo estava pensant, com sempre, en l’Edurne i en l’Anna. En la perfecció del cos de l’una i en els pits turgents i voluptuosos de l’Anna . Quines dones! Quin martiri.
Ja havia vist nua a l’Anna, i anava donant voltes sobre com podria fer-ho per veure l’altra despullada, de forma discreta, és clar. Pensava en entrar accidentalment a la seva habitació, pasar tota la nit amagat al seu armari, no sé, cualsevol cosa. Fins i tot, vaig pensar en les noves minicàmeres, que duen bateries i cap mena de cable. Podria dissimular-les al bany i veure ni que fós una vegada el seu cos maravellós. Ho pensava, però sabia que no ho faria mai. De tota manera, pensant i pensant, el meu penis va anar creixent i solicitant atenció. El pijama em sobrava, i l’slip també demanava amablement permís per retirar-se, permís que li vaig concedir, abandonant-lo sota el llit. Em vaig començar a masturbar tot pensant en el cos escultural de l’Edurne, mentre m’excitava pensant en que estavem sols a l’apartament. Quines bogeries podria fer-li a un cos així! La meva voluntat férria de no fer cap maniobra d’acostament que estaria condemnada al fracàs s’enfrontava amb la meva ment perversa, que també solicitava atención, quan de sobte…
