Oct 30

Jo estudiava en una facultat més aviat petita on tots ens coneixiem, inclosos els NO estudiants (us sona el que en diem personal d’administració i serveis?), que són persones gràcies a les quals tot funciona i a vegades els estudiants ni tan sols els veiem o els tractem de forma una mica pedant, si em permeteu ser crítica. 
Tenia la sort de xerrar i saludar a tothom i entre tots, amb qui més parlava era amb un dels conserges. Era un noi uns deu anys més gran que jo, que en el temps lliure preparava la seva tesi d’història i a qui li encantava el contacte amb la gent.

No us puc dir que fos fisicament extraordinari,  però tenia un carácter encisador, una mirada penetrant i quelcom que feia intuir que tenia molta experiència de vida.
Jo per aquell temps era delegada de curs, motiu pel que havia de tenir bastanta relació amb ell, que si necessito una aula, que si em pots fer fotocopies… Al principi la relació era d’allò més normal, però de mica en mica vaig notar que les seves mirades eren més intenses, el seu contacte quan m’entregava papers o ens creuavem a la porta era més persistent, i les seves frases cada dia anaven més carregades d’indirectes i de sensualitat. Llegir tota la resta »