Després de dubtar molt decideixo trucar-lo, em costa teclejar el número, quan acabi de fer-ho ja no em podré fer enrera, en sentir la seva veu, els meus dubtes es dissipen: - ¿puc venir? - si, quan vulguis, ja ho saps… i penja.
L’he de tornar a trucar des del portal, no obre la porta a qualsevol. Una trucada perduda i el porter automàtic em dóna pas. 12 pisos dins un ascensor deixen temps per pensar molt, m’observo al mirall, com porto la camisa? Es fixarà en el pantaló? Faig bona olor? No he tingut temps de preparar-me, ha sigut un impuls, ni tan sols m’he canviat la roba interior i ja sabeu que aquestes cosetes es preparen a consciència abans d’una cita, coqueteria femenina, però avui ha sigut una reacció visceral, i quan me’n adono ja estic trucant a la porta… Llegir tota la resta »
Em portes a una pista molt llarga i ampla, no massa costeruda, té vàries bifurcacions, m’expliques que seguirem la més exterior, que ressegueix el bosc perquè fa més volta i és més llarga. És blava ja que el dia anterior em vas portar a una vermella i la vaig baixar, però a dures penes i fent cunya cada cop q m’espantava. A més, el dia anterior hi havia molta gent, avui, en canvi està gairebé desert, com si estiguéssim sols a tota l’estació.