El Diari Vermell

by Einstein

Algunes setmanes més tard erem sols a casa l’Edurne i jo. Era diumenge, l’Anna se’n havia anat al poble a veure el novio, però nosaltres ens haviem quedat al pis. Era tard, potser la 1 de la matinada, erem al llit, cadascú a la seva habitació. Jo estava pensant, com sempre, en l’Edurne i en l’Anna. En la perfecció del cos de l’una i en els pits turgents i voluptuosos de l’Anna . Quines dones! Quin martiri.

Ja havia vist nua a l’Anna, i anava donant voltes sobre com podria fer-ho per veure l’altra despullada, de forma discreta, és clar. Pensava en entrar accidentalment a la seva habitació, pasar tota la nit amagat al seu armari, no sé, cualsevol cosa. Fins i tot, vaig pensar en les noves minicàmeres, que duen bateries i cap mena de cable. Podria dissimular-les al  bany i veure ni que fós una vegada el seu cos maravellós. Ho pensava, però sabia que no ho faria mai. De tota manera, pensant i pensant, el meu penis va anar creixent i solicitant atenció. El pijama em sobrava, i l’slip també demanava amablement permís per retirar-se, permís que li vaig concedir, abandonant-lo sota el llit. Em vaig començar a masturbar tot pensant en el cos escultural de l’Edurne, mentre m’excitava pensant en que estavem sols a l’apartament. Quines bogeries podria fer-li a un cos així! La meva voluntat férria de no fer cap maniobra d’acostament que estaria condemnada al fracàs s’enfrontava amb la meva ment perversa, que també solicitava atención, quan de sobte…

De sobte van picar a la porta.

-Que dorms?
-No, encara no. Cap problema?
-No sé si és un problema, però si vols dormir no et molesto.
-Passa, passa – li vaig dir, donant gràcies a Venus i a Cupido pel regal.

Vaig encendre el llum de la tauleta de nit i la vaig veure, amb la seva bellesa escultural que feia que portés el que portés, estigués espléndida. En aquesta visita inesperada vestia una camisa de dormir molt primeta, que ja coneixia de sobres, i un tangueta perfectament visible (més ben dit, intuible). Deixant de banda l’activitat que tenia literalment entre mans, vaig adoptar l’actitut del fiel amic disposat a escoltar els problemes dels altres.

-Què et passa? No fas bona cara – vaig mentir, doncs feia una cara preciosa sota la llum tènue de la lampareta.

-Estic feta un embolic, i sincerament, no en puc parlar amb ningú d’això – va dir, seient al llit.

-Bé, parlem-ne, a veure si et puc ajudar – el meu costat bo i comprensiu intentava guanyar la partida al meu costat  pervers que demanava a crits que es despullés, es fiqués dins el llit i deixéssim anar la passió.

-Mira, no sé com explicar-t’ho. Segurament tu ja has passat coses així, i… La cosa es que fa un any que vaig tallar amb el meu xicot, el noi amb el que hi duia gairebé tres anys. Per ell jo només era que un objecte, que quedava molt bé per lluir davant dels amics i la família. Però en privat, era un porc: No em deixava parlar, em tractava fatal. Jo, per ell, era la típica rossa tonta. Les decisions de veritat les prenia ell. I ja veus, jo sóc estudiant de periodisme, estic a tercer i ell només és un bèstia que va abandonar els estudis a primària. Ja no teníem temes de conversa, ni pensàvem igual, ni res. A més, era un gelós de merda, si jo mirava a algú, només mirar-lo, ja teníem bronca. I com algú fes cap comentari, llavors no vegis. Total, que un dia me’n vaig cansar i el vaig enviar a fregir espàrrecs. Després, tot un any em va estar fent la vida imposible. Així que ja ni tinc ganes d’anar a casa els caps de setmana, per no trobar-me’l. Vaig quedar tan tocada amb aquella relació que no he tornat a estar amb ningú, i la veritat, penso en compartir la vida amb un i em puja la mosca al nas.

Jo l’escoltava pacientement, conscient de que ella el que volia era dixar anar aquella càrrega. A la meva lluita interna entre seguir als meus instints i comportar-me com un amic de debò que escolta, la guanyava l’amic, per tant el meu penis, que estava tan dur quan ella havia entrat, ara estava morcillonament inofensiu.

Abans de seguir amb la història, veient que tenia pell de gallina, vaig tocar la seva blanca pell carinyosament, dient-li:

-Estàs glaçada. Vols una manta?
-No, em ficaré al teu llit
-Bé, però t’aviso que vaig en boles – li vaig dir retirant els llençols i ensenyant-li la meva flàcida polla.
-Segur que no em violaràs – va dir ella molt segura

Jo vaig somriure innocentment.

-Mira, així estem igual – va dir ella, treient-se la camisa de dormir i el tanga diminut i entrant ràpidament al llit.

La visió dels seus pits va ser, per mi, com un somni fet realitat. Fa no res estava fantasejant amb la idea de veure-la despullada, fins i tot invaint la seve intimitat amb una càmera espia, i ara ella es ficava al meu llit sense roba, tot i que per desgràcia, amb ganes de parlar. Tenia uns pits perfectes, molt més del que havia somniat mai. Perfecte en mida i forma, amb uns mugrons rosats, petits, i que, pel fred, apareixia lleugerament encongit.

NOTA IMPORTANT: si una tia, que a més està boníssima, entra nua al teu llit sapiguent que tu estàs en boles, això significa que vol follar. Això ho deuen saber fins i tot els nens de 2 anyets, per pur instint. Això ho deu saber la humanitat sencera. Excepte, és clar, jo.

-El cas és que vaig passar una temporada en la que no volia ni de sentir a parlar dels tios. – va continuar - Així que només tenia amigues. I el cas és que, de tant evitar-los i tant estar amb dones, al final…bé…no sé com dir-ho…al final hi ha una noia que …m’agrada.

Això ja era massa per mi. El meu cor bategava amb força, jo crec que de forma visible i tot. Si resistia aquella prova, la veritat, em guanyava una parcela al cel. Una femella que està boníssima, que es despulla completament, entra al meu llit i comença a explicar-me que li agrada una altra tia, això és massa per un nano de 20 anys que fa molt que no folla.

-I què sents, exactament?
-Doncs no ho sé. Quan sóc amb ella estic molt a gust, però voldria alguna cosa més, però no sé el què.
-Vols anar-te’n al llit amb ella? – vaig dir, totalment trempat, imaginant-la fent-se un bollo amb una altra dona tan esplèndida com ella.
-No ho sé, jo crec que sí. De vegades la imagino al llit, així amb mi, i bé, m’excita pensar-ho. No sé, per exemple si m’agradarà això de menjar-li el cony a una altra noia.

Ens vam quedar en silenci una estona.

-Mira, jo no sé com donar aquest pas.

Què pretenía? ¿Que jo li digués com una noia li ha de plantejar a una altra que se la vol tirar?

-Per què no proves de parlar-li obertament del tema?
-Perquè no ho tinc gens clar! No tinc clar per començar si a mi m’agrada el rollo de fer-m’ho amb una altra noia. Tampoc sé si ella em rebutjarà, si li plantejo.
-Pots provar amb quelcom més inocu – vaig dir, tractant de mantenir una conversa normal on representava que jo li donava consell d’expert - ¿Per què no parles del tema amb l’Anna, i li dius que t’agradaria provar a fer-ho amb una altra noia en plan experimental? Almenys, ella t’entendrà, si no vol t’ho dirà clarament i sense que suposi cap problema.

Mentre ella reflexionava sobre el que m’acabava de dir, jo m’imaginava l’escena: jo com a testimoni real d’una situació que tantes vegades m’havia imaginat en les meves palles. Ho veia a un pas de la realitat. El meu cor estava encongit, esperant la  seva resposta, el seu veredicte a la concessió del meu desig disfressat de consell.

-Uff, dir-ho és més fàcil que fer-ho. Farem una cosa: m’ho penso, i quan em decideixi, si ho faig, li plantejo. Però m’has  d’ajudar: li direm junts. Així no semblarà que sóc una lesbiana enamorada d’ella, ni res semblant. Si li diem tots dos quedarà com el que és: ganes de provar una experiència i d’estar segura de si auqest rollo em va o no.

El cel havia escoltat les meves súpliques. Em concedia el meu primer desig de la millor forma possible: la situació no només succederia en realitat, sinò que a més jo en seria testimoni des del primer moment. M’hauria fet una plla allà mateix sinòo fós perquè…havia d’aparentar que la situació per mi era de el més normal del món. Normal, quines coses. Tenir una deessa nua al meu costat al meu llit, on jo també estava nu, parlant sobre els seus dubtes lesbians. Normalíssim, vaja.

-Em puc quedar aquí amb tu aquesta nit?
-Aquesta nit, i totes les que vulguis – va ser la meva resposta sincera, la més sincera que hagi donat mai.

Se’m va acostar per apagar el llum de la tauleta de nit, que estava a la meva banda. Els seus pits nus em van aacaronar el braç i el cos. Maravellós. Em va costar molt controlar-me. Va apagar el llum, es va inclinar sobre meu i em va fer un petó a la galta.

-Bona nit. Mai havia tingut un amic com tu – va dir, somrient, satisfeta.

Per descomptat, no vaig aclucar l’ull durant tota la nit. Mirava la seva cara, Amb els ulls tancats, que s’iluminava amb la tènua llum que entrava per la finestra. Era perfecta, quina preciositat. Tenint-la nua al meu llit, no m’atrevia ni a masturbar-me, que era el que més desitjava. Això sí, la tenia tan dura que semblava que m’anava a rebentar. I jo fingint que era un situació normal…

_CONTINUARÀ_ (proper capítol divendres vinent)